PARAULA DE DÉU Divendres 30 juliol 2021

Paraula de Déu

Mateu 13, 54-58

Jesús arribà al seu poble i instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n’estranyaven i deien:

– D’on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D’on li ve, tot això?

I no eren capaços d’acceptar-lo. Jesús els digué:

– Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva.

I no va fer allí gaires miracles, perquè ells no tenien fe.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Tan lluny… i tan a prop! Sovint, ens queixem que Déu queda lluny de nosaltres i que ens costa de trobar-lo. Per això, ens fa mandra de cercar-lo. Però quan Déu se’ns fa proper, aleshores ens n’estranyem, i amb posat d’autosuficiència, ens diem a nosaltres mateixos: “ja sabem de què va! El coneixem perfectament! Fins i tot, en coneixem la parentela!”. Volem tenir-ho tot perfectament “explicat” i “sota control”. Així, ens “blindem” de tal manera que el seu missatge i la seva acció –la seva persona, sobretot- passen de llarg de les nostres vides. Diu l’evangeli que, a Natzaret, Jesús no hi va fer gaires miracles perquè no creien en ell. De fet, sigui el que sigui, el nostre és un Déu proper (“hi ha hagut cap nació que hagi tingut un Déu tan a proper com ho és el nostre?” –llegim a l’AT). El nostre és un Déu que ha volgut compartir la nostra vida –amb les seves penes i alegries. I per això no cal que ens escarrassem per trobar-lo en un “més enllà” imaginari, fruit de les nostres cabòries i de les nostres fugides endavant. “Més íntim que la nostra interioritat” –deia Agustí, tot parlant d’Ell- i, per això, per trobar-lo, cal entrar dins nostre, tot fent callar els “sorolls” que ens atordeixen tan sovint, que no sabem escoltar-nos els uns als altres ni els batecs més íntims del nostre cor. Però, això també cal tenir-ho en compte, no entrem dins nostre per romandre tancats en nosaltres mateixos, ben entotsolats, sinó per a poder obrir-nos als altres… a la realitat… a Déu mateix. Per això, afegeix Agustí, Déu també es troba “més amunt de tot el que nosaltres puguem abastar”. Tant de bo sigui la nostra vida la vida d’uns “cercadors” i “cercadores” de Déu!

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s