PARAULA DE DÉU Dissabte 31 juliol 2021

Paraula de Déu

Levític 25,1.8-17

El Senyor va parlar a Moisès dalt de la muntanya del Sinaí. Li digué:

Compta set setmanes d’anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys. Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l’Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país: declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu: els qui s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat, perquè és l’any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.

Aquest any del jubileu cadascú recobrarà el patrimoni que s’havia venut. Per això, en les operacions de compra i venda, que ningú no perjudiqui un altre germà israelita. Compreu o veneu tenint en compte els anys transcorreguts des del darrer jubileu i el nombre de collites anyals que hi haurà fins al jubileu vinent: el preu de les terres serà més alt com més anys faltin, i més baix, si en falten pocs, ja que de fet només compreu i veneu un cert nombre de collites. Ningú no ha de perjudicar l’altre. Reverencieu el vostre Déu. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• “És un any jubilar”… “L’any jubilar és un any sant”… Aquestes paraules del Levític s’escauen, aquest any 2021, en el 500 aniversari de la ferida que rebé Ignasi en el setge de Pamplona –ferida que va suposar la seva conversió. A la gran família ignasiana estem, doncs, de festa. Aquesta ferida va suposar per a Ignasi el fet de passar de ser algú només preocupat per l’honor i el prestigi a ser un “foll” d’amor per Jesús. Així el recordava un monjo benedictí: “aquel hombre era loco por Jesucristo”. Ni el nom no en recordava! Només la seva follia per Jesús. Una follia que el va portar a casa nostra, a Montserrat… a Manresa (on demanava, en les seves llargues hores de pregària: “coneixement intern del Senyor, que per mi es va fer home, per tal que més l’estimi i el segueixi”)… a la terra que havia trepitjat Jesús… a estudiar per a poder “ajudar les ànimes” (Barcelona, Alcalà, Salamanca, París)… I també a reunir companys que, contagiats com ell per aquesta mateixa follia, anessin a predicar i a ajudar a viure l’evangeli. “Aneu i inflameu-ho tot”… –els deia, des de Roma, on va morir, quan els enviava per tot el món… I tot va començar amb una ferida! Una ferida que l’hagués pogut ensorrar humanament, però que el va obrir a noves possibilitats… a una vida nova. De fet, tots som “éssers ferits”. I tots maldem per protegir la ferida que portem al nostre cor, tot defensant-nos els uns dels altres. I com que la millor defensa és un bon atac… aleshores ens passem la vida atacant-nos els uns als altres. La història d’Ignasi –i la de tants altres seguidors i seguidores de Jesús, abans i després d’ell- ens convida a reconèixer la nostra vulnerabilitat i a ser compassius amb la vulnerabilitat del proïsme, tot contemplant la vulnerabilitat del mateix Jesús, a Qui, quan mostrava les ferides de la crucifixió, un dels seus, Tomàs, li deia: “Senyor meu i Déu meu”. Perquè, si nosaltres estem ferits, Jesús també hi està. Ferit d’amor. Vet ací el repte: convertir les nostres ferides en ferides d’amor! Tot aportant tendresa, amor… i justícia!… a un món trencat –en tot estimant i servint.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s