Paraula de Déu
Mateu 14, 13-21
Quan Jesús va rebre la notícia de la mort de Joan Baptista, se n’anà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts.
Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:
– Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
Però Jesús els respongué:
– No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
– Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
Ell els digué:
– Porteu-me’ls aquí.
Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. Els qui n’havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’atracció per Jesús no atura la multitud que se sent atreta per l’ensenyament del Mestre. Però el dia declina i no hi ha res preparat per acollir la gent. Molts cops a la nostra vida, ens fem en el nostre interior aquesta pregunta: “com ho podrem fer? Com m’ho manegaré per sortir-me’n? Què puc fer?”.
• Jesús invita a transcendir la limitació del present, a no posar tota l’atenció en les pròpies capacitats: Déu es fa present de les formes més impensables i en els moments més imprevisibles. Pot ser una bona ocasió, avui, per repassar a la teva vida quan Déu ha estat el Pa de Vida; quan t’ha donat forces per superar quelcom que no sabies com afrontar-ho.
• I els deixebles ho fan plegats, perquè és la comunitat que s’aplega per compartir el Pa, que no deixa ningú fora. Aquesta és la comunitat cridada a aplegar-se entorn del Crist, Paraula i Vida. Avui dia, en un context que no invita a això, se’ns demana posar la confiança en el Senyor, sabent que aquests 5 pans són suficients, perquè són instruments en mans de Déu.
• Que sapiguem viure la comunitat com un lloc on el miracle de l’amor compartit es fa quotidià i possible.
