PARAULA DE DÉUDimarts 3 d’Agost 2021

Paraula de Déu

Mateu 14, 22-36

Quan la gent hagué menjat, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:

–És un fantasma!

I es posaren a cridar de por.

Però de seguida Jesús els digué:

–Coratge! Sóc jo. No tingueu por!

Pere li contestà:

–Senyor, si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

Jesús li digué:

–Vine.

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. Però en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:

–Senyor, salva’m!

A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:

–Home de poca fe! Per què has dubtat?

Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:

–Realment ets Fill de Déu.

Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret. La gent d’aquell indret el van reconèixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts i li demanaven que els deixés tocar ni que fos tan sols la borla del seu mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Jesús aprofita les seves anades i tornades pel llac de Galilea per anar educant els seus deixebles. En aquest passatge l’evangelista Mateu se serveix de les pors i dubtes per analitzar quin tipus de fe professen aquests apòstols.

• Aquestes pors i dubtes són els mateixos que cada creient afronta en el seu camí de fe.

• És cert que moltes vegades el fet de no coincidir amb una sèrie de veritats o principis pot allunyar-nos del seguiment. Però, ser creient possiblement sigui, alguna cosa més profunda i radical. I consisteix, en primer lloc, en una obertura confiada a Jesús.

• Mateu ens ha descrit la veritable fe presentant a Pere qui «caminava sobre l’aigua» acostant-se a Jesús. Això és creure: caminar sobre l’aigua i no sobre terra ferma. La fe és «caminar sobre aigua», però amb la possibilitat de trobar sempre aquesta mà que ens salva de l’enfonsament total. Confiar la nostra existència en Déu i no en les nostres pròpies raons, arguments. Viure sostinguts no per la nostra seguretat, sinó per la nostra confiança en Ell.

• Potser en la pregària d’avui puc observar que hi ha una distància enorme entre el creient que professo ser i el creient que sóc en realitat. Humilment -com Pere- puc suplicar: “Senyor, salva’m!” I, tot seguit, escoltar com Jesús sempre té aquestes paraules d’alè: “Ànim, sóc jo, no tingueu por”.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s