Maria del Mar Albajar
Abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat
Acabo de llegir el teu darrer escrit titulat “Més val que comenci per aquí”, Maria del Mar. Un article que traspua sinceritat per tots costats, molt proper, sense reserves, que diu molt en poques paraules, que convida a ser rellegit només acabar-lo. Crec que diu molt de com ets, si més no aquest és el record que en tinc d´aquell dinar que vaig tenir el goig de compartir amb tu, anys enrere.
Més val que comenci pel principi. Em dic Pere Codina Gironella i soc voluntari al Bisbat de Girona (responsable de relacions institucionals de la Diòcesis). Soc amic de les teves germanes del Convent de Sant Daniel de Girona. Ara fa uns anys, en una trobada en el marc de la celebració del mil·lenari del convent, vam dinar asseguts de costat; vàrem parlar i somriure més que menjarem. A la taula hi havia un vi i un cava molt bo, recordo que jo et vaig dir alguna cosa així com “Que bé que viviu les monges!” i aquest comentari va tenir una ràpida resposta “ del vi i del cava no ens podem queixar”. La cara que deuria fer segur que era digna de retratar, seguidament –tot dibuixant un somriure sorneguer- vas exclamar ”T´he fotut” i després d´uns segons de pausa estudiada vas aclarir que “ens el porta el meu pare, a casa tenen vinyes i fan vins i caves”. Continuarem dinant i rient.
Des d’aquell dia he intentat no perdre´m cap del teus escrits i seguir el teu camí. Qui pot dir que caminar somrient no és una manera de pregar. Espero ser capaç de fer un somriure proper i tranquil, a qui sigui que em trobi pel camí, capaç de sentir que l’altre, sigui qui sigui, és un dels meus amb qui tenim alguna cosa a compartir, ser capaç d’afluixar el meu pas per veure’l i permetre que em miri als ulls amb el risc que canviï el meu destí. I si no en sóc, de capaç, et tornaré a rellegir fins assolir la meta proposada. Costi el que costi. Gràcies per tot, Maria del Mar. Seguim.
Pere Codina i Gironella
