Paraula de Déu
Marc 9, 2-10
Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
– Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia pas què deia, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
– Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de ‘ressuscitar d’entre els morts’.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Que n’estem de bé, quan estem bé!
• Com aquells 3 allà dalt de la muntanya. Havien pujat amb Jesús. Ell els havia proposat de pujar i ells s’havien deixat portar sense saber ben bé què hi farien allà dalt. Estan disposats a deixar-se sorprendre, a deixar fer Jesús … I Jesús es deixa veure com mai abans l’havien vist, i que ben acompanyat!
• Se senten tan bé així! El que cal fer és ben senzill: fer tres tendes i oblidar-se de tot el que queda allà baix. I és allà baix on Jesús els acompanya tot baixant. Es allà baix on la vida continua; una vida enfortida per l’experiència de la muntanya.
