ESCRIT DEL BLOC DDimarts 10 d’Agost 2021

Resseguint el passat jueu de Girona

Memòria històrica. Amb l’objectiu de recollir el passat jueu de la ciutat, l’Ajuntament de Girona, amb l’Associació de Guies de Girona, organitza visites guiades gratuïtes arreu de la ciutat. Sota el nom de «Darrere el llorer i les passes dels jueus i jueves de Girona», pretén ajudar també a reactivar el turisme a la ciutat

A la placeta de l’Institut Vell, al costat d’un portal, hi podem veure a mà dreta un forat rectangular. El detall ens pot passar per alt, però és un dels pocs elements històrics que es conserven del passat jueu de la ciutat. Es tracta d’un forat de Mezuzá, on en la cultura jueva encabien un pergamí que contenia alguns textos religiosos. Cada vegada que els membres d’aquesta comunitat entraven a una casa, el tocaven com a senyal de de purificació.

Aquest és un dels secrets que ens explica en Quim, el guia de la visita, que consisteix a recórrer el call jueu: un grapat de carrerons laberíntics i racons sinuosos que s’estenen des de la plaça del Correu Vell fins a tocar de la Catedral, i s’articulen al voltant d’una artèria principal: carrer de la Força. Recorrem aquests carrerons mentre el guia ens narra la història dels jueus a la ciutat de Girona. Per explicar-la, «ens hem de remuntar al segle IX, quan van arribar els primers jueus aquí», explica el guia. S’afanya a afegir que no va ser fins al segle XII que no van tenir una comunitat ben organitzada, una «aljama», com en deien ells. «Van arribar a ser 800 habitants a la ciutat, que ara, ens poden semblar pocs, però hem de tenir en compte que en aquell moment Girona tenia 8.000 habitants» segueix el guia.

Els jueus en aquella època tenien professions diversificades: eren artesans, comerciants, molts es dedicaven a l’alimentació, i d’altres eren funcionaris o treballaven per la Cort Reial. També es dedicaven al préstec -que els va fer guanyar el nom «d’usurers» per la comunitat cristiana-, i al cim de la consideració social, hi trobàvem els metges. Aquest important poder econòmic, per una banda va fer créixer la ciutat, i per altra, els va causar enveges i atacs. A mitjans del segle XIV, la relació dels jueus amb els cristians es va començar a esquerdar.

«Un dels episodis més terrorífics d’aquesta mala convivència va tenir lloc l’any 1391 a la Torre Gironella», ens explica en Quim mentre enfilem pel carrer dels Alemanys sota un sol d’estiu. Allà el guia ens explica que a principis d’agost, hi va haver «vessament de sang» a diferents ciutats de la corona, com Sevilla, Córdoba o Toledo. Per «efecte dòmino, va arribar l’atac a Girona». Va ser el 10 d’agost quan un grup de pagesos i gent de la ciutat van cremar el portal del Call i hi van entrar per robar i saquejar el barri. Acusaven els jueus dels problemes econòmics i els feien responsables de les epidèmies. Una quarantena de jueus van ser assassinats i la resta es van resguardar a la Torre Gironella, un dels punts més elevats de la ciutat, on van estar-s’hi 97 setmanes, fins que van poder tornar a casa.

Les conseqüències d’aquests fets van ser moltes i ja albiraven el futur de la comunitat jueva a la ciutat. Per una banda, la demografia jueva es va desplomar, ja que molts van morir, van fugir, o es van convertir al cristianisme i per tant, van abandonar el call. Per altra banda, també es va veure afectada la seva potència econòmica. La decadència es va allargar fins al 31 de març del 1492, quan els Reis Catòlics van dictar l’ordre d’expulsió dels jueus del territori de les seves corones. Molts jueus es van convertir al cristianisme, molts d’altres van fugir, «amb les claus de les seves cases a la mà, per si els Reis canviaven d’opinió», comenta el guia..

Les cases van ser venudes pels Jurats a nous compradors, i van passar de generació en generació fins als nostres dies. No va ser fins ben entrat al segle XX, amb l’activisme de Josep Tarrés, que es recuperaria el Call. Als anys 90 es va crear un centre d’estudis i una entitat museística per recuperar i donar a conèixer la memòria col·lectiva de la comunitat jueva a la ciutat. Actualment, el llegat material dels jueus de la ciutat de Girona es poden visitar al Museu d’Història dels Jueus, ubicat al bell mig del Call.

Article publicat al Diari de Girona 26·07·21

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s