Paraula de Déu
Mateu 18,21 -19,1
Pere preguntà a Jesús:
– Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon:
– No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
– Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot.
Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient:
– Paga’m el que em deus.
El company se li va llançar als peus i li suplicava:
– Tingues paciència amb mi i ja t’ho pagaré.
Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:
– Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?
I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se’n va anar de Galilea i arribà a la regió de Judea, a l’altra banda del Jordà.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La pregunta de Pere a Jesús posa de relleu l’actitud d’un home segur de la seva rectitud que es mostra generós amb el perdó per les injustícies que li faran els altres, els pecadors; estava disposat a perdonar-los fins a set vegades. I Jesús no en tenia prou; buscava per cap de la seva Església una persona que sabés perdonar sempre, precisament perquè també ella es sentia pecadora i perdonada sempre per Déu Pare. I d’aquí neixen tots els passos que el Senyor dóna per transformar el cor de Pere. El dijous sant, durant el sopar, Jesús els anuncia que tots el negaran; Pere li contesta: “Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort”. Jo sóc del que no et fallaran mai. Però Jesús li diu: “Pere, avui no haurà cantat el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes”. I afegeix: “I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans”. Al cap de poca estona, Pere el nega tres cops; passa Jesús presoner i mira Pere amb una mirada que no es pot expressar amb paraules humanes, plenes de perdó i d’amor profund; i Pere plora. Aquest plor de Pere ha aconseguit transformar el cor del cap de l’Església. Ara ja no és el just que es digna perdonar els seus germans pecadors; ara és el pecador que es sent perdonat per Déu i que, per tant, pot dir als seus germans que cal perdonar setanta vegades set perquè de veritat Déu ho fa així, que ell ho ha experimentat en el seu cor. I per això en un discurs després de la Pentecosta, Pere es dirigeix al poble i els diu: “Israelites, vosaltres vau negar el sant i demanàreu a Pilat que us indultés un assassí. Doncs bé, germans ja sé que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos perquè siguin esborrats els vostres pecats”. Pere havia après per experiència que Déu perdona sempre el qui acudeix a Ell amb el cor penedit. L’experiència del perdó de Déu li permet repetir les paraules de Jesús a la creu: “Pare, perdoneu-los perquè no saben el que es fan”
