Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. Jesús digué:
– Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.
I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A cops creiem que, segons qui, no és digne d’estar amb el Senyor, de tenir fe, d’estar al mateix nivell que nosaltres, de rebre l’estimació de Déu i de Jesús com la rebem nosaltres.
• A quines persones tinc tendència d’impedir-los que s’apropin a Jesús? Per què ho faig? Em penso tenir més drets que els altres?
• Jesús vol imposar les mans a moltes persones que jo considero no dignes.
• Potser em convé treballar el meu cor perquè, cada cop més, s’assembli al de Jesús.
• Demanem de no jutjar, de no menysprear, d’acollir, de tenir sensibilitat, d’estar en la mateixa sintonia de Jesús.
Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits ……..
Els meus ulls ja no saben sinó
contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
per rials de Sinera !
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius.Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
Lee todas las entradas de LA VIDA EN UN BLOC
