SOLEMNITAT DE L’ASSUPCIO DE LA MARE DE DÉU

PARAULA DE DÉU
Diumenge 15 d’Agost 2021

Paraula de Déu

Lluc 1, 39-56

Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:

– Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!

Maria digué:

– La meva ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit celebra Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions em diran benaurada,

perquè el Totpoderós obra en mi meravelles:

el seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell

s’estén de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

derroca els poderosos del soli i exalta els humils;

omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares;

s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.

Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• La nostra vida s’ha de caracteritzar per una finor dels sentits per copsar la presència del Senyor que se’ns apropa des del nucli interior de cada persona amb qui ens creuem en el dia a dia. En sentir-nos tocats per Ell sols podrem amb joia agrair i adorar.

• Ens sorprèn que el seu Esperit, la grandesa del seu amor, es faci lloc en la nostra petitesa; la seva grandesa ens ha donat la vida, l’ha creat i la recrea perquè anem essent un tot amb Ell, amb tota la humanitat, amb la creació.

• Ens meravella el desig del Senyor d’apropar-se a nosaltres, de donar-se perquè esdevinguem vida en Ell; en la nostra fràgil petitesa, és en la que Ell obra meravelles. El seu amor és des de sempre i per sempre.

• Cada dia de la nostra vida ha d’expressar aquest cant de lloança al Pare: “la meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva”!!

• Som beneïdes entre totes les dones perquè és el Senyor qui ens beneeix, ens omple de la seva riquesa que ens fa úniques als seus ulls i especials pels altres. Beneïm a l’altre amb qui ens relacionem, beneïm en la pregària als que tenim lluny, als que potser ni coneixem… Beneïm perquè la seva benedicció brolli en abundància.

• Som benaurats per la riquesa i diversitat de dons que el Senyor, com a gotes de rosada va dipositant en nosaltres. És d’aquesta frescor que ens hem d’amarar per fer-lo transparent en la nostra vida. Ho creiem?

• El fer de Déu en la nostra petitesa esclata en el millor i únic servei: donar-ho tot al llarg de la vida, amb diligència, sempre segons el que el Senyor ens inspiri.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s