1 de 4 El llibre maleït de Josep Pla.
Destino publica el manuscrit català, inèdit fins ara, d”Història de la Segona República Espanyola’
BARCELONA
Fa anys, i sobretot gràcies a la feina de la Càtedra Josep Pla, l’aparició de nous volums amb inèdits de l’escriptor empordanès s’ha convertit en una constant. Ha passat amb els tres dietaris telegràfics, La vida lenta (2014),amb els retalls de prosa inèdits de Fer-se totes les il·lusions possibles (2017), amb els epistolaris amb Gaziel (2018) i Jaume Vicens Vives (2019) i ara, finalment –fins a la propera novetat–, amb la descoberta del manuscrit original català i inacabat d’Història de la Segona República espanyola, set capítols escrits entre el 1937 i 1938, traduïts, represos i ampliats en castellà a partir del 1939.
Fins ara només se’n coneixia la versió que Destino va publicar en quatre volums entre el 1940 i 1941. “Entre el 1940 i 1945, abans de poder reprendre les edicions en català, [Pla] posava al mercat, en castellà, una varietat de títols, en gèneres diversos –alguns d’especial qualitat i de molt d’èxit, com Viaje en autobús (1942)–, a més de les regulars i molt llegides col·laboracions a Destino i Diario de Barcelona”, escriu Maria Josepa Gallofré i Virgili, especialista en Josep Pla i autora del primer pròleg del volum, on detalla el trajecte invers del llibre: no ha sigut fins vuit dècades després de la publicació en castellà que no s’ha descobert que es basava en un treball inacabat en català, que l’escriptor no va incloure a l’obra completa publicada a Destino a partir del 1966. Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, signa un segon pròleg on posa en dubte que, “com s’ha escrit sovint”, l’autor “renunciés al llibre o que el rebutgés per les raons que fossin, fàcilment imaginables, ni tampoc que no es plantegés reeditar-lo, retraduir-lo al català o adaptar-lo algun dia”.
Historia de la Segunda República española havia quedat, en paraules de Gallofré, com “un llibre a part, maleït”, “una taca dins el que era l’obra enorme i sòlida” del prosista i periodista Pla. Per què? Per ser tan “políticament i ideològicament militant” en contra de la causa republicana. “En tant que balanç propagandístic en uns moments de guerra civil, pretén convèncer del final ineluctable del procés històric que judica amb tanta duresa”, conclou Gallofré
