ESCRIT DEL BLOCDimecres 18 d’Agost 2021

2 de 4 El llibre maleït de Josep Pla

UNA HISTÒRIA ACCIDENTADA

Pla va començar el manuscrit a Roma i el va acabar segrestant.

Josep Pla es va posar a escriure la història de la Segona República per encàrrec de Francesc Cambó. “Des del meu punt de vista, Pla no és un reaccionari que s’oposa a la Segona República –explica Valentí Puig, que ha dedicat llibres a Pla com L’home de l’abric (1998) i l’extens pròleg de La Segunda República española (2006), on es recollien les cròniques parlamentàries de l’autor entre el 1931 i 1936 per a La veu de Catalunya–. En aquells anys, Pla evoluciona en paral·lel a Cambó, des d’una posició que primer voldria una república construïda per tothom, seguint el model francès, però més endavant, a partir de la radicalització, defensa una solució autoritària transitòria”.

INFO La farsa de la llei electoral (1935)

Puig assegura que un llibre pendent d’escriure és el “d’aquells intel·lectuals conservadors que, com Pla, van haver de marxar del país amenaçats”. Recorda, en aquest sentit, una anècdota: “Un anarquista de l’Empordà va anar a veure Pla a Palafrugell i el va advertir que el vindrien a matar des de Barcelona. Gràcies a la seva parella del moment, Adi Enberg, filla del cònsol suec, van poder tornar a la ciutat i embarcar cap a Marsella. Pla va demanar a l’anarquista com podia pagar-li aquell avís, i ell va respondre: «Dona’m dues pessetes, que necessito anar de putes»”.

Des de Roma, i a finals del 1937, Pla es va posar a treballar en aquella història per al seu mecenes. “Cambó demana un llibre a Ramon d’Abadal i a Gaziel sobre la història moderna d’Espanya des del 1812 fins a la Segona República, que acabarà apareixent el 1940 signat per Eduardo Aunós, i un altre a Josep Pla centrat en el període 1931-1936 –diu el filòleg Jordi Amat, que a El llarg procés (2015) estudia les vicissituds del catalanisme a partir de l’esclat de la Guerra Civil–. Durant el conflicte, Cambó es proposa combatre intel·lectualment el republicanisme a través de dues vies, la propaganda pura i la revisió del passat recent. Això parla de la intel·ligència de Cambó a l’hora de veure que el que importava era el control del relat”.

“A mesura que Pla acabava els capítols de la seva història de la República, els enviava a Montreux per tal que Cambó els fes mecanografiar, els llegís i els hi retornés”, escriu Xavier Pla. Quan va acabar el setè capítol, que arriba fins a l’abril del 1933, les desavinences entre l’escriptor i Cambó van fer que l’autor i Adi Enberg, que havien estat “expulsats, per raons desconegudes, d’un país indeterminat: Itàlia? Suïssa? França?” –es demana l’investigador–, emprenguessin el retorn cap a l’Espanya franquista sense passar per Roma, amb el manuscrit o una còpia en una maleta. “En una carta amarga a Joan Estelrich de gairebé dos anys després, Cambó reclamava la propietat intel·lectual del llibre i acusava Adi Enberg d’haver-se emportat clandestinament […] una còpia mecanografiada de l’obra”, recorda Pla.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s