3 de 4
El llibre maleït de Josep Pla
PLA I EL FALANGISME
A les mans d’Ignacio Agustí, el llibre es transforma
La Historia de la Segunda República española que es va llegir el 1940 a Destino descrivia els anys anteriors a la Guerra Civil “no des de l’òptica lligaire [de la Lliga Regionalista de Cambó] sinó des d’uns paràmetres més acostats als falangistes”, explica Jordi Amat a El llarg procés. Xavier Pla recorda que, tot i ser “fidel a Cambó”, Josep Pla estava “disposat a trobar indissimuladament altres mentors o protectors”. Un d’ells va ser el financer mallorquí Joan March, “un dels principals suports econòmics dels militars sublevats”. “Fins al 1938, Pla va estar en l’òrbita reaccionària de Cambó, però un cop van trencar relacions, i en aquest punt March hi va tenir un paper clar, es va anar acostant al falangisme, la facció que l’acolliria a Burgos –diu Amat–. És així que passa a formar part de l’òrbita del falangisme intel·lectual”.
La proximitat amb Ignacio Agustí va permetre signar un contracte amb Destino per publicar el projecte en quatre volums. En l’informe presentat a la censura abans de la publicació del llibre, Agustí reconeixia la feina prèvia que havia fet com a editor: “He pulido, limado y recortado a mi antojo” la Historia de la Segunda República Española. “Les supressions, canvis, ampliacions van ser fets en un context de guerra acabada”, fa memòria Maria Josepa Gallofré.
Entre les diferències que Xavier Pla detecta entre el manuscrit original i l’edició castellana del 1940-1941 hi ha la reducció, “en favor de la crònica històrica”, del “to literari d’un autor com Pla, que no oblidava mai de presentar-se com a «testimoni presencial» i «observador directe»”; l’eliminació “de la perspectiva catalanista del manuscrit; “es rebaixen o s’ometen directament les referències a Catalunya, que passa a ser designada, en ocasions, com «la región catalana»”. Afegeix també “comentaris agressius que no sabem a qui s’han d’atribuir”, com ara una valoració sobre el primer decret de la República: “Este decreto de tipo humanitario aumentó la criminalidad de modo indicible”.
Aquestes i altres diferències entre edicions permeten comprovar que, en el trànsit al castellà i en el primer règim franquista, la catalanitat de Pla es va esfumar enmig d’un exercici propagandístic contundent. ¿Hi va arribar a haver una literatura franquista en català?, es demana Xavier Pla, reprenent la pregunta que s’havia fet August Rafanell a Notícies d’abans d’ahir (2011). “La resposta, una vegada més, sembla negativa –escriu–: “L’adhesió al franquisme excloïa de l’esfera pública, indiscutiblement, la llengua catalana”.
