Paraula de Déu
Mateu 23, 1-12
Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles i digué:
–Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de «rabí», o sigui «mestre».
»Però vosaltres no us feu dir «rabí», perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de «pare» aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; ni us feu dir «guies», perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Senyor Jesús, a cops tenim la temptació d’escoltar aquestes paraules teves, i tot seguit assenyalar, amb una punta d’agressivitat, als altres… Tu ens has dit sempre “qui no tingui pecat que tiri la primera pedra”. Ben segur que no podrem ser nosaltres qui la tirem…
• Dius ben concretament a l’evangeli que t’adreces a la vegada: a la “gent” en general i als “teus”. Parles pels “fariseus” històrics i parles per “nosaltres”, les esglésies, les comunitats, els cristians del s. XXI. Defineixes un nou estil, l’estil del Regne: + Els fariseus posaven càrregues pesades (encara que ells les esquivessin), mentre que el lector sap que la càrrega teva és lleugera, perquè ets “senzill i humil de cor”, model de conducta per a tot líder religiós. + El responsable, religiós o civil, d’ahir i d’avui, queda qüestionat per la teva descripció de la hipocresia, de la contradicció entre el fer i el dir.
• Senyor que les esglésies, les comunitats, els cristians no ens desviem vers la feixuga religió dels preceptes, que oprimeix, que lliga (quan tu havies animat a les comunitats “més aviat a deslligar”; 18, 1-15).
• Que no caiguem en l’actuació per a la galeria (com ens deies en el Sermó de la Muntanya) preocupats pel prestigi, pel rang, per fer-nos veure… Ens dius que el deixeble no espera ni cerca “dignitats”! La comunitat alternativa del Regne és del tot igualitària: ningú no s’ha de fer dir ni rabí, ni pare, ni guia. Senyor, davant aquesta pàgina, als títols, honors, poders de qualsevol mena (també dels meus!), els convindria una revisió periòdica…
Bloc de Pere Codina Gironella 