Paraula de Déu
Joan 6, 60-69
Molts que fins aleshores havien seguit Jesús van dir:
– Aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d’acceptar-lo?
Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:
– Això us escandalitza? Doncs què direu quan veureu el Fill de l’home pujant on era abans? És l’Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.
Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l’havia de trair. I afegí:
– Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.
Des d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. Llavors Jesús digué als Dotze:
– ¿També vosaltres em voleu deixar?
Simó Pere li respongué:
– Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El llenguatge de Jesús s’expressa en paraules i en obres. La seva vida anuncia l’amor del Pare per tots nosaltres, el seu desig de relacionar-se i, que li permetem, amb la nostra vida, fer-se present en el món.
• Això és rebre’l i agrair-lo, i buidar-nos del que d’Ell ens separa per deixar-nos omplir d’Amor per donar-nos tot donant-lo.
• Quantes vegades, malgrat que ens impressionen agradablement les paraules que escoltem de Jesús i l’estimació que revelen; a l’hora de decidir-nos per aquesta nova vida, percebem que ara no està de moda, que serà necessari fer renúncies per anar descobrint la Vida, i ens fa por o mandra el canvi que ens demana i, ens fem enrere?
• Jesús es va quedant sol, el seu missatge no convenç, ens sembla dur i exigent i optem pel camí més fàcil, fugir i tornar a la nostra zona de confort.
• En la intimitat de la pregària ens pregunta: “També tu em vols deixar? Com ressonen en el meu cor aquestes paraules d’interrogació, de dubte, de tristesa i d’anhel per la meva resposta?
• Demanem que l’Esperit ens inspiri la resposta convençuda de Pere: “Senyor, a qui aniríem, si creiem i sabem que ets el Sant de Déu?
