PARAULA DE DÉUDissabte 28 d’Agost 2021

Paraula de Déu

Mateu 25, 14-30

Jesús va dir als seus deixebles aquesta paràbola:

Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un, a cadascú segons la seva capacitat, i després se’n va anar.

Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.

Al cap de molt de temps arriba l’amo d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

– Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.

L’amo li va dir:

– Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

– Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.

L’amo li va dir:

– Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

– Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

Però l’amo li va respondre:

– Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• “Segons la capacitat de cadascú”. Això diu Jesús a la paràbola. I l’ésser humà continua amb el costum de mirar al seu voltant i comparar-se.

• Tant de bo comprenguéssim que el que Déu vol és que ens comportem humilment amb Ell (Mi 6, 8). Déu ens convida a donar el bo i millor, que potser tindrà una projecció externa, però el camí és cap endins: “segons la capacitat de cadascú”, camí de creixement interior, profund, que ens va portant –molt a poc a poc- vers la plenitud, eixampla el nostre ésser i el va estirant, el fa créixer…

• Les riqueses –els milions- Déu els dóna com vol, ens coneix prou bé, sap de tota la nostra capacitat.

• Arrisquem-nos, doncs, fugint de la mediocritat del poruc que només recull insatisfacció.

• Les nostres capacitats son do de Déu. No tenim res a perdre, tot és seu: la vida, el temps, les riqueses… les nostres gerres de terrissa. I ens ha convidat a participar de la seva plenitud. “Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor”.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s