Paraula de Déu
Marc 7, 1-8. 14-16. 21-23
Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
– Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?
Ell els respongué:
– Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
Aquest poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen són preceptes humans.
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.
Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:
– Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il•legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Necessitem de les tradicions, són una manera de manifestar la nostra adhesió a un grup i d’expressar el desig de viure segons la voluntat de Déu. Rentar-se les mans abans del menjar, purificar gerros i safates, a més d’una qüestió purament higiènica era també una manera que el bon jueu tenia de reconèixer que el Senyor ho era de tota la Creació i que per això era just i necessari obeir-lo, també en les petites coses.
• Pot passar però, que la tradició acabi ofegant la frescor del desig profund d’estimar i seguir a Déu, perquè aquest desig no resideix ni en els gerros, ni en el menjar, sinó en el cor de la persona. Quan això es produeix esdevé un esquinçament dolorós: per un costat la tradició i les paraules, per l’altre el cor i la vida que en brolla. És llavors quan Jesús acusa amb duresa “d’hipocresia” i “d’abandonar els manaments de Déu per observar les tradicions humanes”.
• Únicament la conversió del cor ens salva d’aquest esquinçament que pot acabar per matar l’autèntica vida.
