1-2 Com triar bé els teus amics, segons el filòsof Aristòtil
L’erudit clàssic dividia l’amistat en tres tipus de classificacions. Com poden entendre i aplicar les seves troballes teòrics en ple segle XXI i des d’un punt de vista psicològic?
En un temps com el que estem vivint, si alguna cosa ha adquirit especial rellevància són els vincles que ens uneixen a altres persones. Ara, més que mai, hem caigut en el compte de l’important que és cuidar-nos els uns als altres. I això és aplicable no només al nostre cercle més íntim, com bé poden ser la parella, els familiars o els amics més pròxims, sinó també a aquelles persones que encara no són tan especials per a nosaltres i ens fan sentir bé.
De fet, una de les millors sensacions que hi ha és quan connectes amb una persona, comproves que teniu moltes coses en comú i us encanta compartir moments junts. “Majo” pot ser la paraula comodí més utilitzada que fem servir amb aquesta gent a la qual no coneixem tant i a la qual volem descobrir. Un dels trets de tota bona amistat és que no ve imposada, sinó que la vam triar. A diferència d’altres llaços que mantenim i que ja ens vénen donats com poden ser els familiars, els amics es trien. Podem divertir-nos, descobrir parts de nosaltres mateixos o aconsellar en els moments difícils.
Hem de saber com enfortir uns lligams més que altres d’acord a la reflexió personal que fem sobre el que ens uneix a certes persones en l’actualitat
Ara bé, no tot el tipus de relacions amistoses que establim amb altres persones són profitoses; en algunes pot ser que ens equivoquem en la nostra elecció. Les traïcions són més freqüents del que sembla, i no totes les amistats són un camí de roses. Les xarxes que teixim amb els altres es configuren a partir de formes i motius molt diferents. Aquesta és una de les grans preocupacions de la filosofia des de temps immemorials, ja que cap som illes, i hem de aliar-nos amb altres persones a les que reconeixem com a iguals, però també com a diferents, per implementar canvis en el món real o arribar a acords que ens permetin subsistir i créixer material i espiritualment.
Un dels majors filòsofs clàssics que va intentar aproximar-teòricament als mecanismes de socialització que donen pas a aquest esperit de companyonia previ a l’amistat va ser el grec Aristòtil. El estagirita va dissertar moltíssim sobre conceptes tan elevats com la “essència” o la “substància”, però també sobre assumptes tan mundans com és la forma en què sorgeix i els motius pels quals es referma una amistat.
La lliçó que Aristòtil ens va ensenyar sobre l’amistat: una guia per a la vida
