PARAULA DE DÉUDilluns 30 d’Agost 2021

Paraula de Déu

Lluc 4,16-30

Jesús se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:

L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar
l’any de gràcia del Senyor.

Després plegà el volum, el retornà a l’ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:

– Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.

Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:

-¿No és el fill de Josep, aquest?

Ell els digué:

– Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.

I afegí:

– Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar. 

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Imaginem un profund silenci entre els que escolten Jesús. Nosaltres també fem silenci en el nostre cor.

• Els primers cristians quan llegien l’Antic Testament quedaven sorpresos amb textos que ara, aplicats a Jesús, resulten del tot nous. Lc descobreix a Is 61,1-2 el paper de Jesús dibuixat ja a l’avançada. Jesús és ungit per alliberar la persona per dintre i per fora.

• 1. Per portar la Bona Notícia, la Gran Felicitat! I precisament als “pobres”, als desfavorits… a la xusma que tothom considera pecadora, als vagabunds dels camins… als últims. Tot un capgirament.

• 2. Dit amb altres paraules, és enviat a proclamar “la llibertat als captius”. Hi ha tantes captivitats…, socials, religioses…, malalties, tanta gent esclavitzada a mals esperits interiors que ens persegueixen.

• 3. Jesús és el qui “dóna llum als cecs”, a les cegueses exteriors i interiors.

• 4. I la “llibertat als oprimits”. L’israelita no podrà oblidar mai la llarga esclavitud a Egipte.

• 5. En fi, enviat a proclamar el gran goig de “l’any jubilar”, quan es torna a la igualtat i llibertat entre tot el poble; quan els qui havien perdut el patrimoni, o s’havien hagut de vendre per esclaus, recobren tot el patrimoni o la llibertat. “Jesús és l’any de gràcia del Déu.”

• Nosaltres ens fixem en l’alegria dels oients per aquestes paraules plenes de gràcia. I desitgem que el nostre caminar pel dia sigui tot ell bona i alegre notícia, especialment pels que menys compten, pels qui sempre reben males notícies…

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s