Paraula de Déu
Lluc 4,16-30
Jesús se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar
l’any de gràcia del Senyor.
Després plegà el volum, el retornà a l’ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:
– Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.
Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
-¿No és el fill de Josep, aquest?
Ell els digué:
– Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
I afegí:
– Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Imaginem un profund silenci entre els que escolten Jesús. Nosaltres també fem silenci en el nostre cor.
• Els primers cristians quan llegien l’Antic Testament quedaven sorpresos amb textos que ara, aplicats a Jesús, resulten del tot nous. Lc descobreix a Is 61,1-2 el paper de Jesús dibuixat ja a l’avançada. Jesús és ungit per alliberar la persona per dintre i per fora.
• 1. Per portar la Bona Notícia, la Gran Felicitat! I precisament als “pobres”, als desfavorits… a la xusma que tothom considera pecadora, als vagabunds dels camins… als últims. Tot un capgirament.
• 2. Dit amb altres paraules, és enviat a proclamar “la llibertat als captius”. Hi ha tantes captivitats…, socials, religioses…, malalties, tanta gent esclavitzada a mals esperits interiors que ens persegueixen.
• 3. Jesús és el qui “dóna llum als cecs”, a les cegueses exteriors i interiors.
• 4. I la “llibertat als oprimits”. L’israelita no podrà oblidar mai la llarga esclavitud a Egipte.
• 5. En fi, enviat a proclamar el gran goig de “l’any jubilar”, quan es torna a la igualtat i llibertat entre tot el poble; quan els qui havien perdut el patrimoni, o s’havien hagut de vendre per esclaus, recobren tot el patrimoni o la llibertat. “Jesús és l’any de gràcia del Déu.”
• Nosaltres ens fixem en l’alegria dels oients per aquestes paraules plenes de gràcia. I desitgem que el nostre caminar pel dia sigui tot ell bona i alegre notícia, especialment pels que menys compten, pels qui sempre reben males notícies…
