ESCRIT DEL BLOC DDimarts 31 d’Agost 2021

2-2 Com triar bé els teus amics, segons el filòsof Aristòtil

2-2 Així, va distingir entre tres tipus d’amistat: per interès (quan tots dos comparteixen una raó instrumental que els fa extreure un benefici recíproc, el que ve a ser una relació de conveniència), per plaer (amics amb els que simplement t’ho passes bé, però que no existeix entre ells aquesta intimitat compartida) i, en darrer lloc, el que el filòsof va denominar com la “amistat perfecta”: la més permanent en el temps que neix de la valor que atorguem a les virtuts de l’altre i que ens fan estimar estar a prop. Aquesta classe d’amics, que podríem englobar en la categoria de “per sempre”, acaben forjant una mena de món comú i compartit de signes, mites i records, a partir d’un curiós sentiment d’unió i complicitat que els fa voler viure en proximitat .

Els tipus de felicitat aristotèlics aplicats a la psicologia

Ara bé, com podem concretar encara més els tres tipus d’amistat d’Aristòtil i portar-los a la nostra vida quotidiana de segle XXI? Molts dels aspectes i les preguntes que cobria la filosofia en els temps clàssics tenien a veure amb les relacions humanes, com és el cas de l’erudit grec, un àmbit que ara s’estudia sota la lupa de les ciències socials o de la psicologia. Per això, recentment un equip de psicòlegs alemanys va intentar extrapolar les teories d’Aristòtil sobre l’amistat a la psicologia dels nostres dies i provar científicament en un estudi, de què s’ha fet ressò ‘Life Hacker’.

Font: iStock

Així, Martina Miche, Oliver Huxhold i Nan L. Stevens van analitzar les relacions de gairebé 2.000 adults amb edats compreses entre els 40 i els 85 anys, trobant que en comptes de tres com deia el filòsof, eren quatre els tipus que existeixen d’amistat:

* L’amistat exigent: els més propers. Aquest tipus d’unions “no eren reemplaçables i es distingien molt fàcilment de les de mers coneguts”. En general, “aquestes persones no van fer nous amics a la fi de l’edat adulta, però mantenien als que ja tenien durant tota la seva vida”.

* L’amistat independent: referida a aquesta classe de gent que “es contenta amb tenir algunes persones només per interaccions de caràcter amistós”. En aquest sentit, “tendien a evitar establir amistats properes o duradores i deixar que les circumstàncies vitals posessin la fi a les seves relacions de companyonia”.

L’amistat ‘selectivament adquisitiva’: aquelles persones “compromeses i que s’esforcen contínuament per fer nous amics al llarg de la seva vida”, de tal manera que “els seus amics poden ser confidents de llarga durada i també llunyans coneguts”. A jutjar per la descripció, és un vincle que està en un punt mig de el primer i de segon.

* L’amistat ‘incondicionalment adquisitiva’: en contrast amb les anteriors, aquest tipus d’amistats no tenen tants llaços emocionals. “En general, aquest grup de persones busca més socialitzar aprofundir a un nivell emocional”. I aquesta és, precisament, les que els investigadors van identificar com la més comuna i que més abasta, doncs amics de veritat o exigents es tenen pocs, i a la fi tot acaba sent un conglomerat de gent amb la qual ens portem bé sense pretensions de forjar una relació excessivament profunda.

A el conèixer bé i tenir en ment aquesta classificació de les amistats, podem actuar en conseqüència i saber enfortir uns lligams més que altres d’acord a la reflexió personal que fem sobre el que ens uneix a aquestes persones en l’actualitat. Com diuen els autors, “pots aprendre a comunicar-te millor amb ells i també a posar límit a les altes expectatives”.

En definitiva, el més meravellós de l’amistat o de les relacions de companyonia que sorgeixen de forma intencionada o fortuïta és que en cap moment es mantenen estàtiques, sinó que maduren, s’adapten i es reconfiguren diàriament a partir de les eleccions que prenem, doncs no podem caure bé a tothom ni estar amb diverses persones alhora. Sempre hi ha un moment en què has de decidir amb qui vols estar i a qui dedicar més o menys temps. I encara que sigui difícil decantar-se per una o altra opció, a la fi sempre prevalen aquells amics amb els que de veritat tenim una connexió profunda i íntima, una manera similar de veure el món i respondre davant ell; doncs hi ha moltes persones divertides amb les que vam passar bons moments, però a la fi el que tots necessitem i busquem és algú amb qui créixer a nivell personal i superar les dificultats de la vida.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s