ESCRIT DEL BLOC1 de Setembre 2021

«No ens oblidem de donar gràcies, respectar i estimar»

Móns.Francesc Pardo Bisbe de Girona

S’acaba l’agost, i aquesta setmana comença per a molts novament el que anomenem «la vida ordinària i normal». Per això he pensat en la necessitat d’expressar amb paraules algunes de les actituds per manifestar el reconeixement i l’afecte als altres. El manament de l’amor sovint es manifesta d’una manera senzilla i humil, però important. Heus aquí algunes expressions que no podem oblidar o que caldria recuperar.

Moltes gràcies. És molt important donar gràcies perquè mostra que som conscients del que rebem i de qui ho rebem. Gràcies per la vida, gràcies pel matí, per les persones que he trobat i m’han saludat. Gràcies per aquells que vetllen per mi o dels que rebut un “bon dia”, o unes paraules d’afecte, de consol; pels qui m’han ofert un somriure… Donem gràcies a Déu tot adonant-nos dels seus «regals» de cada dia. Fins i tot en els dies que ens semblen més foscos, perquè també se’ns donen forces per afrontar-los.

I gràcies a les persones. Heu pensat mai què seria de nosaltres sense les persones que ens fan costat, que pensen en nosaltres, en tants professionals, servidors…?

Siguem agraïts i rebrem agraïment, perquè «caurem en gràcia».

Bon dia, bona tarda, bona nit. Els bons desitjos també es transmeten amb unes senzilles paraules. La salutació és reconeixement, és desig i, alhora, compromís de fer tot el que estigui a la nostra mà perquè certament sigui un bon dia o una bona nit per a la persona que saludem.

La salutació, si és sincera i va acompanyada per un somriure, és essencial per a una convivència educada i pacífica. I esforçar-se per aconseguir una bona convivència és una manera d’estimar. No oblidem que l’amor a Déu i als altres és el resum de l’Evangeli, el nou manament.

Per favor. Així expressem a la persona o persones el fet que tots ens necessitem. És un reconeixement de les nostres limitacions i necessitat d’ajuda, però no és submissió. Una persona a qui jo atenia en els darrers moments de la seva vida em digué amb tota lucidesa: «he intentat ser un favor per als qui han estat al meu voltant, però potser sovint no ho he aconseguit. En demano perdó perquè ara espero que Déu em mostri el seu favor». Sempre serà signe d’humilitat i mai d’humiliació.

T’estimo. Costa sovint dir-ho sincerament i amb el veritable sentit que té l’amor, que és donació, servei, interès, compromís. Desitgem sentir-ho dels altres o de l’altre, però costa quan no vols aconseguir-ne cap benefici.

No anirem dient a tothom que l’estimem, però pensem en els més propers, en els qui fan camí de la vida amb nosaltres. Els esposos penseu-hi; els pares i fills i avis i germans, també. No ens pensem que «ja ho saben…».

Et felicito. Alegrar-se sincerament de qualsevol fet que afecta una persona i desitjar-li felicitat és un reconeixement que s’agraeix i es valora. Tanmateix, el desig també és compromís perquè sigui veritat.

I ara pensem en la pregària del matí o del vespre. Si aprenguéssim a donar gràcies a Déu, a sentir-nos estimats per ell i dir-li que l’estimem; si li demanem un bon dia i una bona nit, que ens doni els seus favors, especialment la capacitat d’estimar, i alhora descobrim la veritable felicitat que Jesús ens proposa… el dia a dia del nou curs serà «bona notícia».

Carta setmanal del bisbe Francesc (29/08/2021)

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s