Paraula de Déu
Marc 7,31-37
Jesús se’n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:
— Efatà ! —que vol dir: «Obre’t!»
A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien:
–Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui dia per recordar el moment fundant del meu baptisme
• Estem a les portes de pujar a Jerusalem i hom comença a imaginar els sentiments , les “mocions” del cor de Jesús i els sentiments dels deixebles, segurament força distints…! Jesús somiant un món radicalment nou, vivint des de les coses grans; els deixebles somiant els “primers llocs”, cercant “coses petites”, cercant un regne que entenen d’una altra manera. (Ai Senyor: ben bé, com nosaltres, sovint!).
• Jesús ha anat repartint el goig del Regne, els seus molts miracles han estat un tast del Regne. El Rabí ha anat anunciant la “bona notícia” (inaudita!) que el Regne és proper, ha animat a sintonitzar el Món Nou de Déu, a viure ja des del món nou.
• Ell mateix ha anat “creant” món nou, quan ha retornat la “imatge” de Déu a tants handicapés que se li acosten. (Hi ha persones a qui la gent exclosa se’ls enganxa, com a Jesús; a d’altres ens passa que sense adonar-nos-en els mantenim a distància. Ai las!).
• A l’evangeli d’avui continuem en terra pagana, i després que la dona cananea “guanyés” en la pugna amb Jesús, i Jesús és deixés “desarmar” amb la resposta de la dona pagana (“també els cadells mengen les engrunes de les taules dels senyors”), Jesús hi continua fent miracles, car hi ha trobat més fe que en la terra jueva. (Ves a saber si avui haurien de dir “terra religiosa”, “terra increient”).
• El relat està narrat, en part, utilitzant elements de la cerimònia baptismal dels primers cristians: la paraula “effatà”, la saliva…, acaba amb l’entusiàstica professió de fe del nou batejat. Pels israelites, un pagà és un sord i un mut perquè no coneix la Llei. Jesús, només arribar a terra de pagans ja els obre les portes del Regne. Bon dia avui per rememorar el meu baptisme i veure Jesús que em diu “efattà”, que em toca la llengua, i que jo faig la professió de fe, (“Tot ho ha fet bé…!).
