Paraula de Déu
Lluc 6,27-38
Jesús va dir als seus deixebles.
A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.
Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.
Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.
No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui, dia de Sant Pere Claver. Jesuïta i “esclau dels esclaus a Cartagena d’Índies”.
• El tret característic del cristià, aquell que marca veritablement la diferència no és ser capaç d’estimar, de ser misericordiós, de perdonar, de voler un món millor, de treballar per la justícia, de donar fins i tot temps, energies i diners en bé dels altres, etc.
• Hi ha moltes persones en el nostre món que volen estimar. El que caracteritza al cristià, però, és el desig d’ESTIMAR COM JESÚS VA FER-HO i no d’un altra manera.
• Estimar als enemics és molt difícil. Tant difícil com estimar aquelles persones que, d’entrada, no ens cauen massa bé, que són pesades, que tothom se les vol treure de sobre, que amb facilitat arraconem i les considerem sovint inferiors, de poca categoria, que de natural les deixem de banda i marginem…
• Demanem-li a nostre Senyor que, dia a dia, pas a pas, poc a poc però sense aturar-nos, progressivament, anem configurant la nostra manera de ser i de fer a la d’Ell mateix. A això estem cridats. Aquest és el camí de la nostra felicitat i de la de tothom.
Bloc de Pere Codina Gironella 