ESTIMAR I PREGAR PER CATALUNYA.
Mons. Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona.
Dissabte celebrem la Diada Nacional de Catalunya, jornada carregada de molts significats: memòria de la nostra història, agraïment del que som, record de totes les generacions que han construït el nostre país, reivindicació d’un present i futur amb més llibertat, justícia i fraternitat, manifestació del nostre amor i del nostre compromís per l’avui i pel demà. Els qui som cristians recordem amb agraïment les arrels cristianes que han configurat d’una manera important l’ésser i l’actuar del nostre poble, desitjant que aquesta proposta cristiana que ha configurat la dimensió religiosa i espiritual, la vida social, la cultura, les festes, el patrimoni, l’art, l’economia, la política… no sigui menystinguda ni oblidada. Si ha configurat el passat i ha contribuït a forjar el present, cal valorar la força profunda que té per humanitzar la persona i la societat. Senzillament és important reconèixer que la petja cristiana no és només del passat, sinó del present i pot contribuir en gran manera al futur.
Oblidar aquesta dimensió en els projectes de present i de futur pot significar un empobriment no només pels creients, sinó per tots els ciutadans de Catalunya.
Des d’aquesta convicció caldrà reforçar els camins de mútua col·laboració plantejar-se, reflexionar i acordar com s’articula aquesta mútua col·laboració de l’Església amb les organitzacions de la societat civil i amb les institucions de govern.
Tanmateix, pensant en Catalunya des de la proposta de Jesús, cal subratllar per tenir-ho molt present:
– Jesús, el Fill de Déu, es va encarnar en un poble petit, assumí la seva llengua, el seus costums, estimà la seva terra i la seva gent… per esdevenir precisament l’Home Universal, el Salvador de tots. Estimar la pròpia terra no ens ha de fer egoistes i insolidaris, sinó universals.
– Jesús era molt conscient dels valors i dèficits del seu poble. Denunciava les actituds prepotents quan s’esqueia. Estava al costat i atent a tots els qui més sofrien materialment i espiritualment.
– Entre els seus amics i continuadors de la seva missió hi trobem persones de totes les tendències i militàncies: empresaris, pescadors, revolucionaris o zelotes, col·laboradors amb el poder… a tots els crida per estar amb ell i enviar-los.
– Alguns desitjaven que s’adherís a algunes de les opcions polítiques i religioses més rellevants. Ell refusa encapçalar cap opció. Fins i tot, quan se li pregunta si cal estar a favor del Cèsar o no, respon recordant les prioritats: al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu, el que és de Déu.
– La qüestió és preguntar-se què és de Déu. De Déu són les persones estimades per ell fins a l’oferiment de la Salvació que és vida i humanització per a tots. Creure en Déu ens vacuna per no ocupar el seu lloc i evita convertir en absolut a cap ideologia, a cap projecte i fins i tot a personatges.
Jesús va fer opció pel seu poble, atent a tot allò que més necessitaven els seus contemporanis. Proposa que tot canvi ha de començar pel cor de cada persona i acabar en les estructures per aconseguir una societat més justa per a tothom.
En aquesta diada recordem la força de la pregària, perquè Déu respon, potser no com nosaltres desitgem, però si oferint-nos el que més necessitem.
Ens hem de preguntar: què puc oferir al meu poble de Catalunya en aquest moment? És la pregunta que jo em faig i suggereixo que sigui també la vostra.
Mons. Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona.
Bloc de Pere Codina Gironella 