Paraula de Déu
Marc 8,27-35
Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:
—Qui diu la gent que sóc jo?
Ells li respongueren:
—Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels profetes.
Llavors els preguntà:
—I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon:
—Tu ets el Messies.
Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
Llavors començà a instruir-los dient:
—Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li:
—Vés-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:
—Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Aquest diumenge Jesús ens planteja una pregunta i una realitat que ens costa acceptar.
• La pregunta és: “vosaltres, qui dieu que sóc?” Una pregunta directa, que ens és bo fer-nos també nosaltres mateixos, perquè veiem quin paper juga Jesús en les nostres vides: és ‘un bon exemple’? És ‘un heroi moral’ a seguir? És algú proper a la meva vida? És un Misteri? És el meu Senyor i Salvador?… En quina mesura…? En què ho percebo i visc en la meva vida?… I perquè veiem que no podem respondre a aquesta pregunta de forma senzilla i ‘de passada’. És una pregunta plena de densitat…
• I la realitat que Jesús ens planteja és aquesta: Ell és el Senyor i el Salvador, però això no vol dir que passi ‘volant per sobre dels problemes reals de la condició humana’, sinó que, ben al contrari, els coneix i els pateix com el que més. I és precisament per aquest conèixer i compartir ‘des de dins’ la condició dels humans, i dels darrers, que Ell ens pot acompanyar i salvar. Jesús no es presenta com un Salvador que a distància actua, sinó com Algú que des del darrer lloc porta a tots al Pare.
• Puc aprofitar avui per veure si jo també puc dir a Jesús: “vós sou el Messies i el Salvador del món”…
