Paraula de Déu
Marc 9,30-37
Jesús i els seus deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia:
—El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà:
—Què discutíeu pel camí?
Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:
—Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
Llavors va agafar un infant, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:
—Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Podem arribar a espiritualitzar el missatge de Jesús i de l’Evangeli tan com vulguem. Com més ho fem, menys tindrà a veure amb la nostra vida i menys serà bona nova per nosaltres i pel món que ens toca viure.
• El fragment d’avui ens demostra fins a quin punt podem arribar a entendre al revés les paraules de Jesús. Ell anuncia la seva mort i resurrecció, però els deixebles ho interpreten com la instauració d’un regne de poder.
• Això ens pot posar a nosaltres, i li pot passar (bé, de fet li ha passat) a la nostra Església.
• Però per molt que ho vulguem espiritualitzar, Jesús ho deixa clar: “Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots”. I ho exemplifica posant al centre un nen, que en aquell temps (a diferència d’ara) no comptava per a res.
• Avui Jesús ens convida a rellegir la nostra vida no en clau de recerca del poder sinó del servei. Preguem-ho en silenci, confiadament i alhora, sincerament. Com ho entenem i apliquem al nostre dia a dia?
