Paraula de Déu
Mateu 9,9-13
Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:
—Segueix-me.
Ell s’aixecà i el va seguir.
Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:
—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Ens trobem avui davant d’una bonica escena evangèlica que es convida a contemplar-la, a ficar-nos dins com si també nosaltres estiguéssim allà presencialment. Tot i que la narració és molt concentrada, podem imaginar que en realitat fou llarga: Jesús i Leví devien conversar llargament, fer-se amics; desprès el menjar i taula compartida, una llarga sobretaula, i finalment una discussió també llarga amb els fariseus.
• En contemplar l’escena potser el més important és fixar-se en Jesús: el que fa, el que diu, el que proposa, les seves reaccions, i també el seu interior: el que el fa gaudir, el que li preocupa, el que l’anima i el que el desanima…
• I desprès d’haver llargament contemplat, pots considerar alguna d’aquestes qüestions:
• – fixa’t com Jesús s’atansa, cerca, busca relació i busca seguidors d’entre persones molt “normals”, ni savis, ni poderosos, ni dirigents, ni sacerdots…, gent del poble amb les seves possibilitats i les seves mancances
• – fins i tot, fixa’t com aquestes persones cercades acostumen a ser també persones “rebutjades”; em aquest cas, Leví és rebutjat pel seu tipus de feina (recaptador d’impostos per als romans) i possiblement per les “trampes” que devia fer amb els seus “negocis”
• – fixa’t com s’atansa a aquestes persones, no en llocs especialment “sagrats” (com podrien ser el temple, la sinagoga, l’espai de pregària…), sino al bell mig del quotidià, de la feina de cada dia
• – fixa’t per últim com per Jesús el més important és transmetre la misericòrdia de Déu Pare vers aquestes persones marginades. Com porta per a elles una Noticia Bona i, fins i tot, un xic desconcertant.
• Això els fariseus no ho comprenen. En el seu marc mental Déu és per als “bons”, que se’l “guanyen” amb els seus compliments i obres meritòries. Els altres – no complidors – són menyspreables i menystinguts.
