Paraula de Déu
Joan 2,1-11
Es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu:
–No tenen vi.
Jesús li respon:
–Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
La seva mare diu als servidors:
–Feu tot el que ell us digui.
Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una.
Els diu Jesús:
–Ompliu d’aigua aquestes piques.
Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué:
–Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Ells li’n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu:
–Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.
Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Déu creà l’home i la dona a imatge seva. I Déu els beneí… L’home i la dona units en l’amor son imatge del Déu comunitat Pare, Fill i Esperit.
• A Canà de Galilea dos joves han fet un projecte comú de vida en l’amor. Maria és de la festa. Jesús també hi està convidat. La seva sola presència ja és una benedicció. Com en la creació. Canà, fusió d’amor humà i diví.
• Aquells joves presenten a Déu el seu projecte d’amor i son beneïts. Però els nuvis manquen de vi. El banquet dels temps messiànics és simbolitzat pels profetes amb la imatge de vins selectes.
• Maria, la tota plena de Déu, i Jesús l’amor encarnat, ofereixen als nuvis el vi de l’era messiànica, que és el do de si, desinteressat. Així els salven d’una vergonya i del fracàs del seu amor.
• Perquè s’estimen, Déu els estima. L’amor dona la joia de viure l’un per l’altre, la joia de donar-se, oblidant-se. I quan l’amor es fa sofriment, Jesús els acompanya amb la seva creu, icona del seu do i entrega per nosaltres.
• En aquests temps tan convulsos donem gràcies a Déu per tots els esposos, que transparenten la tendresa de Déu amb la seva tendresa. Que aquest amor no els tanqui sobre si mateixos i la seva joia, sinó que els obri més encara cap els altres, cap els qui ploren, cap els qui manquen d’amor.
• Que aquest projecte de vida, beneït per Maria i Jesús, sigui una benedicció per als fills i per a tots els qui s’hi acostaran.
