Paraula de Déu
Lluc 9, 43-45
Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:
– Graveu bé aquestes paraules dins vostre: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes.
Però ells no entenien què volia dir. Els era amagat el significat d’aquestes paraules. I tenien por de fer-li preguntes sobre això.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• «… I no gosaven fer-li preguntes sobre això»… I s’entén! De vegades -pensem- més val no preguntar, per no complicar-se la vida. I, a més, tot veient els prodigis i miracles que Jesús feia, els deixebles es podien preguntar: com pot acabar d’aquesta manera -«entregat en mans dels homes»? No s’acaba d’entendre aquest contrast tan feridor! Només ens interessa l’èxit i el triomf; no el fracàs. Però l’amor no és cec, sinó lúcid. És un amor que discerneix. I preguntar, en aquest cas, hauria volgut dir: comprometre’s. Adonar-se del camí que hom vol emprendre per tal de seguir-lo més conscientment. A més, mentre feia miracles i prodigis, Jesús apareix com el Senyor, que pren la iniciativa i de Qui tothom depèn. «Entregat», en canvi, es troba en mans d’altri, que poden disposar d’Ell. En la tercera setmana dels Exercicis, dedicada a contemplar la passió, sant Ignasi ens demana el que estem disposats, no només a fer pel Crist, sinó a patir per Ell. I no es tracta, ni de bon tros, d’un patiment morbós. De fet, la pregunta es podria transformar en aquests termes: fins on estem disposats a acollir l’acció de Déu en nosaltres. O: demanar-nos, no el que estem disposats a fer nosaltres, sinó el que li deixem fer a Ell en nosaltres. Que l’Esperit ens ajudi a saber el que hem de fer -quan cal fer- i a acollir l’acció de Déu en nosaltres -quan sigui l’hora d’acollir.
