ESCRIT DEL BLOCDiumenge 26 de Setembre 2021

Contra el desànim

FRANCESC TORRALBA – DIRECTOR DE LA CÀTEDRA ETHOS DE LA URL

Mentre aquesta pandèmia que marcarà la història del segle XXI es desenvolupa de manera inèdita i tràgica davant dels nostres ulls, les con- seqüències s’estan mostrant de manera evident. Augmenten les desi- gualtats socials –tant en el si de la comunitat, com també a escala mun- dial– i això posa sobre la taula qüestions molt complexes sobre justícia social.

Milions de persones s’han quedat sense poder-se alimentar. Les desi- gualtats més discretes que hom tolerava en el si de les nostres mateixes democràcies han donat lloc a contrastos esfereïdors en un context de pandèmia entre ciutadans, per exemple, que perden la seva feina i els qui poden refugiar-se en les segones residències més confortables.

El virus ha accelerat les desigualtats tant en les democràcies occidentals com en el conjunt del planeta, per bé que els estats dotats d’un sistema universal de salut i d’atenció social han pogut salvar, molt millor, els efectes de la pandèmia. La pandèmia del coronavirus ens obliga a desen- volupar models alternatius d’economia internacional i d’organització social a fi de prevenir millor les futures crisis que poden venir. Les dis- paritats socials accentuades per la pandèmia mostren, de manera fefa- ent, les grans esquerdes d’un ordre mundial que permet aquestes desi-

gualtats abismals.

Les crisis sanitàries i mediambientals revelen de manera inquietant la interdependència estructural que ens lliga els uns als altres. Si l’argu- ment moral no és prou poderós per a convèncer, si els principis ètics de la solidaritat no són prou persuasius per a molts, els escèptics hauran de reconèixer, com a mínim, l’argument instrumental segons el qual l’interès nacional ben entès passa, necessàriament, per la cooperació entre tots. La millor manera de preparar-se per evitar les catàstrofes futures és traient lliçons de la crisi actual i, per això, cal pensar la justícia distributiva en salut des d’avui. L’aspiració al bé que brolla del seu ésser més profund i el contrast amb una realitat plena de llacunes propicia una violència interior, una forma de revolta. Aquesta rebel·lió és l’inici de la

consciència ètica. Des d’aquest recinte sagrat i íntim que és la consciència humana, ausculta una veu que clama, amb vehemència, davant de la injustícia, de la inòpia i de la crueltat: No pot ser!

Ningú no pot viure sense esperança. Tota acció suposa que hom n’espera alguna cosa, almenys que s’acompleixi i poder continuar vivint. A despit de les desil·lusions que marquen el seu itinerari, la humanitat se sosté en els seus esforços per l’espera d’una vida millor, per l’esperança de canviar les coses en el futur. Cal, doncs, transitar, de la indignació a l’esperança. L’esperança és la virtut de l’optimisme, però no d’un opti- misme ingenu que ho veu tot de color de rosa, sinó de l’optimisme mili-

tant, conscient de les dificultats del camí, que no es deixa vèncer per aquestes. L’esperança no és una evasió, ni una fugida. Com diu Albert Camus, “la vertadera generositat envers el futur consisteix a donar-ho tot al present”.

L’esperança limita amb la desesperança, que també està latent en la inte- rioritat de la persona, amb el desencís i el pessimisme que pot arrossegar la humanitat a una existència sense nord. L’esperança real ha de comp- tar amb el fet de la mort, que és la més severa antiutopia, amb el sofri- ment que és un agulló clavat en el mateix cor de la felicitat, amb el dolor, que és el sabor amarg de l’existència. Aquesta revolució l’ha expressada Max Horkheimer, filòsof de la primera generació de l’Escola de Frank- furt, amb aquestes paraules: “És l’esperança que la injustícia que carac- teritza el món no pugui romandre així, que allò injust no pugui conside- rar-se la darrera paraula.”

L’esperança no es conforma amb la fatalitat de la mort, amb la severitat del sofriment. És en confrontació amb aquesta realitat i enmig de les contradiccions del present en el qual l’esperança demostra la seva forta- lesa i paciència històriques. En temps de desànim i de desencís, cal armar-se, de nou, d’esperança i confiar en aquell fons que hi ha en tot ésser humà, en aquell alè que és capaç d’empènyer-lo cap allò més elevat i difícil.

FRANCESC TORRALBA – DIRECTOR DE LA CÀTEDRA ETHOS DE LA URL EL PUNT AVUI 22/04/21

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s