Paraula de Déu
Lluc 9,46-50
Els deixebles començaren a preguntar-se quin d’ells era el més important. Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor, va agafar un infant, el posà al seu costat i els digué:
—Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran.
Aleshores Joan li digué:
—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
Jesús els respongué:
—No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Hi ha una lògica del cap i una lògica del cor. Hi ha la lògica dels homes i la lògica de Déu. Encara que siguin lògiques, no necessàriament coincideixen. El cor te raons que la intel·ligència no comprèn. El pensament de Déu està tant lluny del pensament dels homes com el cel de la terra.
• La nostra lògica està impulsada pels desitjos i frenada per les pors. Aquesta és la nostra lògica: desitjos de grandesa, pors d’humiliacions. Pensem en nosaltres mateixos, el nostre bé, el nostra benestar. És la lògica de l’ego.
• Déu està motivat per l’amor. La lògica de l’amor és la entrega, és el bé de l’estimat. No hi ha narcisisme, no hi ha egoismes. Tot és entrega fins a donar-se: aquest pa és el meu cos entregat, la meva sang vessada per vosaltres. L’amor fins el final.
