ESCRIT DEL BLOCDimarts 29 de Setembre 2021

Viure amb il.lusió

Seria agosarat demanar que les persones maldéssim per viure amb il·lusió la missió, el treball i la pròpia vida que ens ha tocat en sort o hem escollit? No podríem educar-nos en aquest sentit? La il·lusió ¿és quelcom misteriós i a la vegada espontani que ens ve al moment menys pensat, davant d’una perspectiva atractiva? ¿ O potser també nosaltres la podem fer néixer, acréixer i dirigir?

Dic tot això, perquè si aconseguíssim viure amb il·lusió les coses que fem habitualment, les faríem millor, ens cansaríem menys, seriem mes feliços i faríem mes feliços els qui ens envolten.

Viure amb il.lusió: la missió de pare o mare, l’educació dels fills, les tasques de la llar, el treball de cada dia, la convivència a la llar, el diàleg en la família, els projectes cara al futur……

I si ens es difícil o impossible viure amb il·lusió cada una de les tasques i en cada un dels moments de la nostra vida, ¿ no podríem mirar de viure amb plena il·lusió algunes d’aquestes tasques i moments?

La il·lusió en fa feliços, ens rejoveneix, ens immunitza del fàstic i avorriment, en facilita la tasca, ens ajuda a viure i a fer viure amb joia.

Pere Codina Gironella

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s