Paraula de Déu
Joan 1,47-51
Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
–Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.
Li diu Natanael:
–D’on em coneixes?
Jesús li respon:
–Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera.
Li diu Natanael:
–Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel.
Jesús li digué:
–¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!
I afegí:
–Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El text de l’evangeli segons Joan (EvJn) que llegim en la festivitat dels arcàngels és la cloenda de la introducció narrativa de l’EvJn. Val la pena llegir-lo a poc a poc perquè és també la introducció a la lectura del cos de l’EvJn. La imatge dels enviats de Déu (àngels) que pugen i baixen sobre el Fill de l’home (Jesús) és la imatge de la revelació: els enviats pugen i baixen de la terra al cel i del cel a la terra. El que ens diu el text com a introducció a la part narrativa de l’EvJn és que el que veuran els seguidors de Jesús és que el Fill de l’home serà objecte de contacte i d’intercanvi constant amb el cel obert. El cel obert és la revelació que acompanyarà Jesús en el seu caminar en aquest món. Ara bé, cal recordar que el pròleg de l’EvJn també es clou amb un esquema de lectura i d’interpretació de l’EvJn que ve a continuació: un fill únic, que és Déu i que està girat vers el si del Pare és ell la revelació. Resulta instructiu constatar que ambdós textos introductoris (el del pròleg i el dels fragments narratius de l’EvJn venen a dir el mateix: Jesús és la revelació. I ens ho dirà en el comiat amb els deixebles: qui m’ha vista mi ha vist el Pare.
