
Paraula de Déu
Lluc 10,13-16
Jesús va dir:
»Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat vestits de sac i s’haurien convertit. Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!
»Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi, no fa cas del qui m’ha enviat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jutjar les persones des de fora sempre resulta fàcil. Però també és cert que, no per fàcil, resulta encertat. Per això, quan tenim l’experiència que algú se’ns obre i ens deixa accedir al sagrari de la seva intimitat, és molt possible que ens vegem urgits a modificar els nostres prejudicis i les nostres superficials apreciacions. En sabem tan poc del nostre proïsme! I en parlem tant! De retruc, també nosaltres podem pensar que, si haguéssim estat al lloc de la persona a qui jutgem, molt possiblement no ho hauríem pas fet millor. I és que dins nostre hi pot niar una mena de “Corazín” o una mena de “Betsaida” (en aquest cas, els llocs poden ser també representatius de maneres de ser de les persones), aquestes ciutats a les quals Jesús retreu el fet d’haver rebut tant de Déu i d’haver respost tan mesquinament a tot el que n’havien rebut. O també s’hi pot amagar un “Cafarnaüm” que es pensa qui sap què i pretén enlairar-se per damunt de tot i de tothom i, al cap i a la fi, ha d’acabar rebaixant-se, avergonyida, al contacte amb la realitat i amb la veritat, car s’adona que Déu serà molt més misericordiós amb els “Tirs” i “Sidons” que, no havent estat tant afavorides, donen una millor resposta als dons rebuts de Déu. Tant de bo sapiguem viure “enteramente reconociendo” (que diria Ignasi de Loiola), plenament conscients, de tot el bé que hem rebut! Tant de bo que sapiguem donar tot el fruit que hom té dret a esperar de nosaltres! I tant de bo que sapiguem reconèixer els missatgers a través dels quals ens arriba l’amor de Déu. Perquè, si els rebutgem, en el fons, no és a ells a qui rebutgem, sinó a Déu mateix!