Paraula de Déu
Lluc 10, 25-37
Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
– Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué:
– Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre:
– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué:
– Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:
– I qui són els altres que haig d’estimar?
Jesús va contestar dient:
– Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li:
– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?
Ell respongué:
– El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué:
– Vés, i tu fes igual.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui és dia de donar gràcies pel do de la vida de Sant Francesc a l’Església i al món. La seva mirada a la Creació és una mirada agraïda, plena d’oportunitats, valorant allò petit com a reflex autèntic de la magnificència de Déu.
• L’Evangeli d’avui ens posa al davant una de les paràboles més famoses de l’Evangeli: la paràbola del Bon Samarità. Us proposo una lectura ecològica de la mateixa:
• – L’ús i abús de la creació és una manifestació més de l’abús cap a les persones. La creixent sensibilitat que l’Església està tenint de la cura de la casa comuna com un signe dels temps, és una crida a veure tot el que ens envolta com un do de Déu. Viure des de l’agraiment i agraïdament és una petició que avui som invitats a fer.
• – El respecte cap a l’entorn genera cercles virtuosos: no sols perquè dóna exemple, sinó perquè en respectar els dons que Déu ens posa a l’abast permet que altres se’n puguin beneficiar. El respecte per la natura és, doncs, una de les maneres com s’expressa la veritable fraternitat.
• Podem fer un col·loqui davant de Crist posat en Creu, encomanant aquelles realitats crucificades, de persones i natura. Que no passem de llarg davant la realitat que ens crida sinó que sentim la crida de Déu a responsabilitzar-nos a tenir cura de la seva Creació. Que Sant Francesc d’Assís ens hi ajudi.
