Paraula de Déu
Mateu 7,7-11
Jesús va dir als seus deixebles: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O bé, si li demana peix, li donarà una serp? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Demanar a Déu, quan afrontem situacions dures i sense aparent solució, és un recurs molt freqüent i generalitzat entre els creients; però de vegades convertim aquesta forma de pregar en una mena de relació comercial o d’intercanvi interessat.
• Jesús, però, no deixa d’insistir, que si preguem al Pare amb fe, que, si li presentem amb confiança les nostres peticions, Ell ens escoltarà.
• En cap lloc Jesús diu que serem escoltats immediatament, o en aquells terminis temporals que nosaltres decidim com els millors, o de la forma concreta com imaginaríem la resposta. Dona sempre un marge al Pare sobre el com, el què i el quan, que són les conseqüències precisament de la confiança.
• La pregària és una expressió humil, senzilla i cordial d’una realitat més profunda: la relació amb Déu com a Abba (pare). Ell espera dels seus fills que li siguin espontanis, que el tractin des de la seva realitat, que no diguin paraules buides ni rutinàries. La relació entre el Pare i els fills és com la font d’aigua de vida. Sense aquesta relació les pregàries es converteixen en paraules buidades de vida.
• Per tant, presentar al Senyor persones, afers, realitats, mancances… és en el fons una forma silenciosa i creient d’estimar. Déu vol que ens estimem i sap que precisament l’amor és el millor benefici per a les persones.
