Paraula de Déu
Lluc 11,1-4
Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué:
–Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.
Ell els digué:
–Quan pregueu, digueu:
Pare,
santifica el teu nom,
vingui el teu Regne.
Dóna’ns cada dia
el pa que necessitem;
perdona els nostres pecats,
que nosaltres també perdonem
tots els qui ens han ofès,
i no permetis
que caiguem en la temptació.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús prega sovint…, i els deixebles no se’n surten, i nosaltres tampoc. Avui se’ns proposa pregar el mateix que Jesús: que els desigs que surten del cor de Jesús, surtin avui també del nostre. Nosaltres l’assaborim, a poc a poc, aquestes paraules que sortiren del cor i dels llavis de Jesús.
• a) Jesús s’adreçava a Déu com a “Pare” i es mostrava absolutament proper al Pare de qui se sap el Fill. Amb un to cordial i familiar que li permet donar-li l’apel·latiu “carinyós” Abbà. Així és com cal adreçar-se a Déu.
• b) Dos desigs primordials: “santifica el teu Nom, vingui el teu Regne”. Que Déu sigui honorat, que la seva voluntat (el Regne) estigui entre nosaltres. Déu és honorat quan l’home esdevé realment home, i per tant imatge de Déu. Aquest dos desigs són els primers que surten del cor de Jesús.
• c) Tres peticions: “el pa, la reconciliació, no ésser engolit pels paranys i dificultats”. El “pa” és el de la taula i tota mena de dons materials que necessitem, el pa que hem de compartir (contra la temptació d’acumular). El “perdó”, la reconciliació, és el profund desig del nostre cor, quan descobrim que no està reconciliat (ni amb ell mateix, ni amb els altres, ni amb Déu). Les “dificultats”, els paranys (les temptacions) que tot el dia ens envolten i que tan sovint ens fan marrar el camí.
• Tot i que som nosaltres mateixos qui hem de fer pel pa, la reconciliació i la superació de les dificultats, ens agrada demanar-ho al nostre Abbà, com ho fa l’infant, sabent que, al capdavall, tot ho rebem d’ell.
