Paraula de Déu
Lluc 11,5-13
Jesús va dir als seus deixebles:
–Si algú de vosaltres té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a donar-li”, segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per fer un favor a l’amic, la impertinència d’aquest l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
»I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana un peix, en comptes del peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Ahir se’ns deia què hem de pregar: el Parenostre. El Déu del “parenostre” no és un Déu “soluciona-problemes”, vareta màgica que “fa aprovar els exàmens tot i no haver estudiat”. No és un Déu que ens tracta com a infants i ens “treu les castanyes del foc”. És un Déu de gent adulta i responsable de la seva vida. En la nostra pregària demanem el Regne, i això ens compromet a funcionar amb l’Esperit del Regne.
• Avui ens diu la manera com hem de pregar, amb dues paràboles. Amb la primera presa del costumisme del poble, Jesús ens anima a “ser impertinents”. Ben segurs que qui demana amb tossuderia les peticions del Pare Nostre (que el Nom de Déu sigui santificat, que el Regne arribi, que no ens manqui el pa, la reconciliació i la força davant la dificultat)… rebrà molt més! I potser més enllà de les seves peticions, rebrà l’Esperit Sant.
• La segona una paràbola plena d’imatges casolanes que asseguren que se sí que se’ns donarà l’Esperit. Prou segurs que estem que abans que això o allò concret (tal cosa, tal necessitat…, fins i tot la salut, que demanem) el que importa és viure plens d’Esperit, d’energia, de plenitud, de gràcia. Jesús ens diu que és justament Esperit el que Déu ens dóna quan preguem amb tota confiança.
• I a cops, serà el do de l’Esperit que haurem rebut, que farà que encaixem (com Jesús a l’Hort) precisament allò de què demanàvem ser alliberats. O que ens posem a fer nosaltres allò que demanàvem a Déu que fes (donar treball als aturats, donar ànims a l’abatut per qualsevol problema).
