ESCRIT DEL BLOCDivendres 8 d’Octubre 2021.

Parlant, la gent s’entén

Tenim prou arrelada la dita popular “parlant, la gent s’entén”. Però prou tenim l’experiència que si bé parlem, ens costa molt d’entendre’ns. Parlar és entaular una conversa, amb predisposi- ció i amb reconeixement de(ls) l’altre(s). Parlar és escoltar-nos, bo i compartint visions, apreciacions, raons, experiències. . .

Si ens preguntem per les causes que dificulten d’entendre’ns, en l’àmbit de la parella, de la família, de la relació amb els al- tres, o bé entre els pobles, associacions, veïns, probablement estarem d’acord en reconèixer la importància que cal donar al fet de no voler ni saber escoltar, de no voler ni saber parlar.

Massa vegades vivim tancats en les nostres idees, en les nostres certeses o incerteses. Ens costa escoltar amb atenció i amb interès el que ens pugui venir dels que no pensen com nosaltres. És fàcil de viure tancats en nosaltres mateixos, en els nostres interessos. És còmode posar “sordina” als clams, a les necessitats i a les reivindicacions, que podrien pertorbar i posar en qüestió una manera de pensar i de viure .

En el relat de l’Evangeli Mc 7,31-37, un home sord, que ha perdut la capacitat d’escoltar i, per tant, és mut, no pot parlar, ara, per obra i gràcia de la Paraula de Jesús, se li obren les orelles –ja pot sentir– i se li deslliga la llengua –ja pot parlar–. La paraula original de Jesús: «Efatà», vol dir, «obre’t». «Obre’t», no et tanquis amb tu mateix. Només pots parlar bé si escoltes bé! Perquè, si estàs tancat, deixes fora de tu els altres, moltes de les coses, i potser acabaràs deixant-hi a Déu mateix que tampoc podrà habitar en el teu cor. Amb l’oïda tancada pots acabar no sentint gaire res ni a ningú, i ja sabem que “no hi ha pitjor sord que el qui no vol sentir o escoltar”. Sigui com sigui pots acabar de no saber parlar, seràs com “mut”. Si de cas de tu en surten paraules, no seran pas paraules comunicadores o amb sentit, i tampoc valdran la pena de ser escoltades.

És clar, parlarem, ens comunicarem, compartirem com millor escau, si sabem escotar. Si sabem escotar també el nostre cor, amb un moviment d’escoltar i parlar estimant. Aquest és un bon fonament interior, vital, relacional i espiritual de comunicar-nos, d’escoltar-nos. També d’escoltar Déu, a través de la vida.Paraula-pregària.vida, i conviure en el vaivé de la vivència dialogal i amorosa.

Ens podem fer el sord a sol·licituds, a necessitats, a clams, que podrien pertorbar els nostres posicionaments i les nostres situacions. La persona o el grup tancat, replegat sobre sí mateix, pels motius que siguin, s’empobreix des del punt de vista cultural, social i espiritual.

És una bona consigna: “Obre’t”. Ens escoltarem i ens parlarem entaulant diàleg, bona intercomunicació. Se’n seguirà una com- prensió pregonament fraternal. No et tanquis en el teu petit món, ni al qui et necessita. De cor a cor, obrim-nos a l’Esperit de Déu, que obre a pistes d’avançada a la vida i a horitzons nous.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s