ESCRIT DEL BLOC Dimecres 13 d’Octubre 2021

Sempre hi pot haver un moment de lucidesa dins del caos, el caos ho contempla tot .Amb un temps que es contempla un possible caos:

Crec que en cal trobar i veure,  una solució intel·ligent que pot ser és una resposta improvisada a una situació nova i variable que no pot ser contestada per l’instint. Avui tenim clar que el temps és un invent de l’home per a demostrar que les coses tenen moviment. Recordem que unes de les primeres coses que es varen fer son i tenim els rellotges, en el tercer món tenen el temps.

Cal tindre molt clar que s’han d’omplir els anys de vida, i no la vida d’anys. Diuen en gran encert l’’home es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. En els nostre temps el primer símptoma que estem matant els nostres somnis, i ho es la manca de temps

.No podem pretendre fer que la felicitat sigui un camí, no una meta. La meta en sí no és lo important, la forma com es fa el viatge és el que dóna sentit a la vida.

Si estem vençuts es per que deixem de lluitar Busquem el temps per pensar, aquesta és la font del poder. Qui te por no es valent, sinó el que té voluntat de vèncer-la i ens Cal i tenim el dret de protestar fins i tot quan no serveix de res.

Ens equivoquem si busquem l’amic per matar les hores, busca’l amb hores per viure practica la tertúlia gaudeix de la companyia.

He dit als meus fills i nets que el fruir de veritat una cosa, primer i que un s’ho ha de guanyar i no simplement agafar-ho. Molts cops obrim els ulls per veure-hi , cer per cer veure-hi bé però no n’hi ha prou en obrir els ulls, també s’ha d’obrir el cor.

Sempre quant prenem decisions es per obtindré el triomf i aquest està en valorar el risc i la por i prendre la decisió correcte. Lo difícil és prendre la decisió correcte.

Valorem prou la vida? La vida és impredictible, però no viure-la a fons és la pitjor de les tragèdies. Ningú neix sense defectes, el millor és aquell qui els té més petits. Cap viatge és perillós per qui diu adeu des de la riba. Si fas el que sempre has fet mai arribaràs més enllà d’on sempre has arribat. Sempre dic i crec que el més important no és el final del camí, sinó el camí. Qui viatja massa depresa perd l’essència del viatge. La derrota acostuma a ser passatgera. És la claudicació el que la fa permanent. El que embelleix el desert és que, en algun lloc, amaga un pou d’aigua.  La naturalesa dels homes és idèntica, són les seves costums el que els separen.

L’home honrat és aquell que mesura els seus drets pels seus deures. Les grans idees són aquelles de les quals l’únic que ens sorprèn és que no se’ns hagin acudit abans.

La felicitat no està en el posseir, sinó en el no necessitar. Els boscos precedeixen a les civilitzacions, els deserts les segueixen. Una ascensió comença en l’instant en què el seu nom ens atreu i abans d’acometre-la, ja estem lligat al seu cim durant dies i nits.

L’alpinisme és un dels esports més bells que poden existir, però practicar-lo sense tècnica constitueix una forma més o menys conscient de suïcidi. La bellesa dels cims, la llibertat dels grans espais, els durs plaers de l’escalada, la relació i el retrobament amb la natura, resultarien pobres i a vegades amargs sense l’amistat de la cordada. La cordada constitueix un vincle material, però molt més que això: amistat fraternal, feta d’amabilitat desinteressada, de combats junts i alegries compartides. Cal tenir un caos dins teu per poder donar a llum un estel fugaç. La ciutat no és una jungla de formigó sinó un zoo humà. Tot el que posseeixes és allò que podries salvar en un naufragi El poder de la unió entre dues persones rau en el fet que una pensa en l’altre com si estes pensant en si mateixa. Tothom és estranger en alguna part del món. L’escalada és un món meravellós i alhora perillós que serveix per conèixer-te a tu mateix. Només hi ha una cosa més difícil que escalar una vía, definir-ne el grau. Tots els homes somien, però no de la mateixa manera. Els que somien de nit en els polsegosos refugis de la seva ment, desperten el dia següent i descobreixen que va ser només vanitat; però, els que somien de dia són homes perillosos, perquè poden representar els somnis amb els ulls oberts per fer-los possibles. Som ànimes turmentades perseguint quimeres en forma de muntanya, patim i somiem, sempre en busca de la bellesa.

Pere Codina i Gironella

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s