PARAULA DE DÉUDijous 14 d’Octubre 2021

Paraula de Déu

Lluc 11, 47-54

Jesús va dir als mestres de la Llei:

Ai de vosaltres, que construïu monuments sepulcrals als profetes que els vostres pares van matar! Així demostreu que esteu d’acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres construïu monuments que els recordin!

Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: “Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran.” Però Déu demanarà comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món, des de la sang d’Abel fins a la de Zacaries, mort entre l’altar i el santuari. Us ho asseguro: Déu en demanarà comptes a aquesta generació.

Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi!

Quan Jesús va sortir d’allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i miraven de fer-lo parlar sobre moltes qüestions, parant-li trampes per agafar-lo en alguna resposta comprometedora.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Crec que podem definir com profetes aquelles persones que amb la seva manera de viure i amb la seves paraules intenten ser testimonis de la Veritat; i és el mateix Déu qui ens els envia per animar-nos a la conversió de cor. El Profeta en majúscula va ser el mateix Jesús, que pública i solemnement va afirmar: “Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu” (Jn 18, 37). Com a la història d’Israel i en el temps de Jesús, segueix havent-hi profetes a la nostra societat i a la nostra Església, que sovint ens resulten incòmodes i sovint sofreixen la mateixa sort en mans dels líders polítics i religiosos. I és que temem la veritat massa clara; ens costa molt permetre que la llum de l’evangeli penetri dins nostre, perquè ens fa veure clarament què tenim en realitat al fons del cor; i això ens fa basarda: preferim viure en mig d’una boira que no ens interpel·la. Per aquest motiu crec que ens podríem preguntar si permetem que la llum de la Veritat ens envaeixi plenament; i podem estar segurs que, si ho fem així, amb l’ajuda del Senyor avançarem en la conversió del cor, atrets per l’amor de Déu el nostre Pare. També crec que hem de tenir present el que ens diu el Senyor a tots nosaltres: “vosaltres sou la llum del món” (Mt 5, 14), És a dir que tots som cridats a ser testimonis de la Veritat i que no hem d’amagar la llum de l’evangeli que intentem viure. Ara bé: siguem conscients de que aquesta postura ens portarà problemes, com ha passat a totes les èpoques a aquelles persones que han intentat viure a la llum de la Veritat. En aquest sentit, voldria acabar amb una dita afganesa, ara que tots els diaris ens parlen tant d’aquest país: Si et trobes amb algú que defensa la veritat, regala-li un cavall, perquè el necessitarà per fugir corrent.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s