ESCRIT DEL BLOCDivendres 15 d’Octubre 2021

Els límits de l’autoestima

Per Maria del Mar Albajar. Dm,

L’autoestima, tal com diu el nom, fa referència a estimar-nos a nosaltres mateixos. És l’acceptació agraïda de qui som i dels dons que tenim. És una capacitat molt necessària per la salut personal i relacional. Molts problemes interpersonals s’originen, de fet, per la falta d’autoestima d’una part, de l’altra, o d’ambdues parts. Jesús fa referència a l’autoestima, per exemple, a la paràbola dels talents.  L’autoestima és la capacitat de reconèixer, acceptar i responsabilitzar-nos dels propis talents per fer-los créixer i posar-los al servei dels altres.

El nostre món i moltes espiritualitats parlen de l’autoestima però acaben creant societats i espiritualitats egoistes i individualistes on el bé i l’interès personal està per sobre de tot i de tothom. “Jo sóc així i així m’han d’aguantar. És el que penso i ho haig de dir. És el que sento i ho haig d’expressar. És la meva feina, o la meva salut, i els altres que esperin”. És una lectura de l’autoestima que es queda a mig camí, és pura adolescència. Necessària, però adolescència.  L’autoestima necessita que ens reconeixem i reconeixem els nostres pensaments, sentiments i necessitats. Però no només. Jo, qui jo sóc, és més que això.

Autós, la primera part de la paraula autoestima, en grec, vol dir si mateix. “Si mateix” com allò nuclear, el més genuí i únic de nosaltres mateixes.  El nostre “si mateix” no és quelcom que aconseguim o que “tenim” sinó que som. L’autós és viu, ens viu, i, per tant, no el tenim, no el posseïm. I per això, d’altra banda, no el comprenem mai del tot. Allò que sóc és qui vaig esdevenint a cada moment en cada nova vivència. Fent servir una imatge, té més a veure amb una font, o un riu que amb una piscina ben arreglada, quieta i acabada.

Si en una part de la nostra vida, fins a l’adolescència o primera adultesa, l’autoestima és el treball de reforçar les nostres habilitats i qualitats, arriba un moment on la veritable autoestima és més una feina de deconstrucció que de construcció.

Estimar qui som passa per reconèixer el que som i el que no som. Passa per deixar anar i acceptar el que ens sembla feblesa. Passa per rendir-nos a la realitat i així, progressivament,  poder-nos rebre. No aconseguir ser qui som, sinó rebre qui som.

Rebre’m és desmuntar moltes estructures que m’he muntat per tal de ser reconeguda i acceptada. Rebre’m és deixar d’esforçar-me per defensar qui sóc i, enlloc d’això, redescobrir i recuperar el meu do, la meva peculiaritat. Rebre’m és acceptar aquesta manera única de ser que és la meva, això únic que sóc jo i que ningú ho pot ser per mi.

I això passa per reconèixer que hi ha quelcom en mi que no depèn del meu esforç, que qui sóc batega en mi més enllà del que jo vulgui o no vulgui. Passa per començar a estimar-me tal com sóc, descansadament.

L’autoestima fa referència a estimar-nos a nosaltres mateixos. I sabem que és autoestima quan, com a la paràbola, allò que he rebut ho faig rendir i ho dono, ho reparteixo amb la mateixa alegria que ho he rebut.  És autoestima quan qui sóc esdevé servei, do pels altres. Mentre no és així, encara estic a mig camí.

Des de Sant Benet 10/11/2020

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s