PARAULA DE DÉU Dissabte 16 d’Octubre 2021

Lluc 12,8-12

Jesús va dir als seus deixebles: A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l’home el reconeixerà davant els àngels de Déu. Però el qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu.

»Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat.

»Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: l’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• L’alè de Déu, la Ruaj, la mateixa vida divina… negar aquest torrent de vida que brolla sense parar, posar-hi obstacles, impedir que la vida es pugui manifestar és negar també la Presència d’un Déu que mira cada criatura amb sentència de vida.

• Contemplant la vida de Jesús, la seva manera d’acostar-se als que pateixen, als qui habiten les voreres, el seu mode de mirar amb tendresa la vulnerabilitat i la fragilitat, i de posar dempeus als caiguts, i de retornar bellesa i dignitat als qui es creien no res… contemplem també com aquest torrent de vida passa a través de les seves mans, de la seva mirada, del seu cor. I no reconèixer la font de tanta compassió i de tant d’amor és no reconèixer la possibilitat de vida per als més petits, per als empobrits, per als expulsats.

• També nosaltres som habitats per aquest alè de Vida, i també a vegades ens neguem la possibilitat de que aquesta vida flueixi i s’expandeixi abastant cada vegada espais més amplis de la nostra existència. Els “tribunals” seran qualsevol obstacle perquè la Vida es pugui expressar i manifestar, encara que sigui humilment.

• El Déu de la Vida ens crida a submergir-nos en el seu moviment, i ens crida també a ser canals d’aquesta vida perquè arribi a tots els llocs i espais on la nostra existència, amb la seva fesomia única, té la capacitat de expressar-se i entrar en relació. Posem la mirada en Jesús, i no neguem la possibilitat de que el seu mode d’estimar, de tocar, d’apropar-se a la realitat s’expressi també en nosaltres.