ESCRIT DEL BLOC Dimarts 19 d’Octubre 2021

107 JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT I DEL REFUGIAT.

El Papa Francesc ens ha ofert un missatge per ajudar-nos a viure enguany aquesta jornada. Presentar i comentar breument el missatge és la millor manera de comprendre el perquè de la Jornada.

La història del “nosaltres”.

En la carta “tots som Germans” el Papa manifesta una preocupació i un desig: que superada la crisi sanitària la pitjor reacció seria caure en una febre consumista i en noves formes d’egoisme. Tant de bo que al final ja no siguin “els altres”, sinó només un “nosaltres” .

S’entén perfectament que “els altres” són els immigrants, els refugiats, els qui no formen part de la nostra família o colla o país o occident. Per això la primera actitud és que tots ells siguin “nosaltres”.

Tots hem parlat i escoltat sovint “dels altres” quan ens referim als immigrats a casa nostra, o quan parlem de la situació dels qui malviuen en camps de refugiats. Ens cal sentir-nos identificats amb ells, són dels “nostres”. Aquesta és una actitud fonamental, passar dels altres al nosaltres.

Es recorda que Déu des del principi ha pensat en un “nosaltres”, un poble, i que Jesucrist ha mort i ressuscitat perquè tots siguem u. I es constata que ara el “nosaltres” volgut per Déu està trencat, fragmentat, ferit i desfigurat, sobretot en aquest temps de pandèmia. També els nacionalismes tancats i agressius i l’individualisme radical fragmenten “els nosaltres” en el món i en la mateixa Església. El preu més elevat el paguen sempre els qui es poden convertir en els “altres”: estrangers, immigrants, marginats… que viuen en les perifèries existencials.

Aquesta jornada ens convida a superar els murs que separen i a treballar per un “nosaltres” que abasti a tothom.

Una Església cada cop més catòlica.

Pels qui som catòlics aquesta exigència és un compromís a esdevenir cada cop més el que som “catòlics”, és a dir “universals”. La catolicitat de l’Església és una realitat que cal ser viscuda en cada moment de la història.

Avui l’Església se sent cridada a sortir als carrers de les perifèries existencials per curar a qui està ferit i cercar el qui està perdut, sense prejudicis i pors, sense proselitisme, disposada a acollir a tothom. Entre aquests que viuen en situacions de marginació hi trobem a molts refugiats i immigrats, desplaçats, i altres víctimes de l’explotació de persones, als qui Déu vol que se’ls hi manifesti el seu amor i se’ls anunciï la salvació.

Un mon cada cop més inclusiu.

La finalitat és treballar per decidir sempre pensant en la gran família humana, i no només amb algunes parts d’aquesta família. Cal anar construint junts, les institucions de govern i també les comunitats més locals, un futur de justícia i pau assegurant que ningú en quedi exclòs.

L’ideal és la imatge de la “nova Jerusalem” de l’apocalipsi i d’Isaïes a on tots els pobles es troben units en pau i concòrdia celebrant la bondat de Déu i les meravelles de la creació.

Què podem fer nosaltres?

Canviar la nostra mirada i percepció dels immigrats i refugiats considerar-los germans a la recerca d’una vida digne.

Experimentar que no només és “un problema dels governs dels estats”, sinó també de cadascú de nosaltres. Ens cal, sempre que sigui possible, afavorir ponts per facilitar la cultura de l’encontre.

Col·laborar amb les institucions que acullen i es preocupen de les necessitats dels immigrants i refugiats.

Mons. Francesc Pardo i Artigas

Bisbe de Girona

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s