107 JORNADA MUNDIAL DEL MIGRANT I DEL REFUGIAT.
El Papa Francesc ens ha ofert un missatge per ajudar-nos a viure enguany aquesta jornada. Presentar i comentar breument el missatge és la millor manera de comprendre el perquè de la Jornada.
La història del “nosaltres”.
En la carta “tots som Germans” el Papa manifesta una preocupació i un desig: que superada la crisi sanitària la pitjor reacció seria caure en una febre consumista i en noves formes d’egoisme. Tant de bo que al final ja no siguin “els altres”, sinó només un “nosaltres” .
S’entén perfectament que “els altres” són els immigrants, els refugiats, els qui no formen part de la nostra família o colla o país o occident. Per això la primera actitud és que tots ells siguin “nosaltres”.
Tots hem parlat i escoltat sovint “dels altres” quan ens referim als immigrats a casa nostra, o quan parlem de la situació dels qui malviuen en camps de refugiats. Ens cal sentir-nos identificats amb ells, són dels “nostres”. Aquesta és una actitud fonamental, passar dels altres al nosaltres.
Es recorda que Déu des del principi ha pensat en un “nosaltres”, un poble, i que Jesucrist ha mort i ressuscitat perquè tots siguem u. I es constata que ara el “nosaltres” volgut per Déu està trencat, fragmentat, ferit i desfigurat, sobretot en aquest temps de pandèmia. També els nacionalismes tancats i agressius i l’individualisme radical fragmenten “els nosaltres” en el món i en la mateixa Església. El preu més elevat el paguen sempre els qui es poden convertir en els “altres”: estrangers, immigrants, marginats… que viuen en les perifèries existencials.
Aquesta jornada ens convida a superar els murs que separen i a treballar per un “nosaltres” que abasti a tothom.
Una Església cada cop més catòlica.
Pels qui som catòlics aquesta exigència és un compromís a esdevenir cada cop més el que som “catòlics”, és a dir “universals”. La catolicitat de l’Església és una realitat que cal ser viscuda en cada moment de la història.
Avui l’Església se sent cridada a sortir als carrers de les perifèries existencials per curar a qui està ferit i cercar el qui està perdut, sense prejudicis i pors, sense proselitisme, disposada a acollir a tothom. Entre aquests que viuen en situacions de marginació hi trobem a molts refugiats i immigrats, desplaçats, i altres víctimes de l’explotació de persones, als qui Déu vol que se’ls hi manifesti el seu amor i se’ls anunciï la salvació.
Un mon cada cop més inclusiu.
La finalitat és treballar per decidir sempre pensant en la gran família humana, i no només amb algunes parts d’aquesta família. Cal anar construint junts, les institucions de govern i també les comunitats més locals, un futur de justícia i pau assegurant que ningú en quedi exclòs.
L’ideal és la imatge de la “nova Jerusalem” de l’apocalipsi i d’Isaïes a on tots els pobles es troben units en pau i concòrdia celebrant la bondat de Déu i les meravelles de la creació.
Què podem fer nosaltres?
Canviar la nostra mirada i percepció dels immigrats i refugiats considerar-los germans a la recerca d’una vida digne.
Experimentar que no només és “un problema dels governs dels estats”, sinó també de cadascú de nosaltres. Ens cal, sempre que sigui possible, afavorir ponts per facilitar la cultura de l’encontre.
Col·laborar amb les institucions que acullen i es preocupen de les necessitats dels immigrants i refugiats.
Mons. Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona
Bloc de Pere Codina Gironella 