Paraula de Déu
Lluc 12,39-48
Jesús va dir als seus deixebles:
»Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
Aleshores Pere li digué:
–Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?
El Senyor continuà:
–¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent que l’amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent es deia: «El meu amo tarda a venir», i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà l’amo el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels.
»El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d’aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d’aquells a qui ha confiat més.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La nostra casa és el món. El Senyor l’ha anat preparant amb afecte, posant els arbres, els ocells, el sol i les estrelles. I després ens l’ha ofert com el seu més gran regal: la nostra llar. Tota la creació em parla d’aquest amor tendre i fort a la vegada.
• En una llar, tots el qui hi habiten, en són responsables. Tots som responsables del nostra món. Hem d’administrar-lo correctament i pel bé de tots per correspondre a l’amor del Senyor. Podem dominar la creació i fer-la més amable, o deixar-nos portar per l’ambició i explotar-la fins a la destrucció.
• Una llar pot ser un cel o un infern. Podem fer que hi regni la pau i l’estimació o la gelosia i l’enemistat. Tot depèn de la nostra actitud.
• Si cerco poder, benestar i glòria, tots els homes i dones es converteixen en competidors i enemics. Així s’armen els inferns.
• Si patim els uns pels altres, si som agents de pau i justícia, tots els homes i dones es converteix en germans. Així es construeix el Regne del cel en la terra.
• Recordem: no som amos, som administradors. Siguem dignes de la confiança que Déu ens ha fet al confiar-nos la creació i tinguem bona cura dels nostres germans.
Bloc de Pere Codina Gironella 