2 “Sant Benet diu que l’abat ho ha de fer tot escoltant la comunitat”
Sobre l’elecció abacial, i pensant en el moment de la benedicció, s’ha subratllat l’experiència de proximitat dels monjos que feliciten i acullen el nou abat. En concret, amb el gest de l’abraçada amb què un a un signifiquen aquesta estimació. “El monestir funciona perquè aquí hi ha l’Esperit Sant, va molt més enllà de la cinquantena d’homes que vivim aquí dalt”, ha apuntat sobre “aquest punt fort de vivència comunitària”.
Una comunitat de pregària
“Més enllà de les projeccions que es facin enfora, el nucli de Montserrat és que som una comunitat de pregària”, ha subratllat Juliol. S’ha referit al terme amb què l’exarca Manuel Nin es va referir al nou abat durant la benedicció, com a “màrtir”. “Un màrtir és un testimoni i com a comunitat de pregària volem ser testimonis de la vida evangèlica, de la joia de la vida en el Crist”. Una clau de coherència que reivindicava també el monjo Lluís Duch.
A la pregunta que li formulen de què faran pel Mil·lenari, Juliol diu que “és una oportunitat per rellançar allò que hem estat fent durant mil anys, projectem-ho amb un nou dinamisme”. Es refereix així a l’acollida, la proximitat amb la societat i a la capacitat que tenen de portar Déu a les cases. Ho ha plantejat no com una novetat, sinó com una ocasió de destacar-ne la seva essència.
El cant de l’escolania com a connexió espiritual
Sobre el sentit de l’acollida i l’oportunitat d’oferir-la a tothom, s’han esmentat el paper del turisme i les mesures que han adoptat en la reobertura després de la pandèmia, com la reserva prèvia per accedir a la basílica o al cambril de la Mare de Déu.
En aquest tema Juliol ha assenyalat un punt fort de Montserrat que ajuda als pelegrins més allunyats de l’Església. “Veig claríssim que el cant de l’escolania és una porta d’evangelització enorme, per gent que potser només s’esperava venir a escoltar a cantar un cor de nens”, ha apuntat també el portaveu de Montserrat. Juliol diu que la gent els “deixa notes” que mostren com els “ha colpit el cant de l’escolania”.
A la reflexió ha afegit que “la fe no comença llegint un llibre d’espiritualitat; la fe comença quan Déu toca el cor de l’home i el cant de l’escolania pot ser aquesta escletxa”. L’ha descrit com “aquell instant en què Déu toca el cor de les persones i els diu ‘soc aquí i t’estimo’”. En aquest sentit ha dit que per apropar-se a la transcendència de Déu pot ajudar més la música i el cant de l’escolania que les prèdiques que fan els monjos.
*Per Catalunya Religió. 14/10/2021
benedicció, Abat de Montserrat, Manel Gasch, entrevista, Bernat Juliol, Manuel Nin, benedictins, regla de sant Benet, Sant Feliu, Abadia de Montserrat
Bloc de Pere Codina Gironella 