Paraula de Déu
LLuc 13,10-17
Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
– Dona, quedes lliure de la teva malaltia!
Li va imposar les mans i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu. Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent:
– Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d’aquests dies i no en dissabte.
El Senyor li contestà:
– Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador? ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de tots els prodigis que feia.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La situació és dramàtica: qui, si patís durant divuit anys una malaltia que t’aparta de la vida, no voldria ser curat? El dolor forma part de la naturalesa humana. Dolorosament cert. L’amor i la cura tornen a la vida a qualsevol de nosaltres. I tenim Jesús. I aquest Jesús que crida, amb tant d’amor: “quedes lliure de la teva malaltia!” és el nostre Jesús. Per això per a molts és el nord i la brúixola. Lliure del dissabte, amb capacitat per respondre i per salvar la persona davant de qualsevol adversitat. Volem més?
• I, no obstant, encara hi ha persones que diuen: “veniu a fer-vos curar un d’aquests dies i no en dissabte”. Què han entès de Déu? Què han viscut? Com han patit? Com han vist patir? Perquè el tema central de la vida és l’altre, la posició davant de l’altre, en tota situació humana, i en aquest tema no hi val res, ni grec ni jueu, ni home, ni dona, ni el qui està més amunt o el qui està més avall. Senzillament és l’altre, amb la seva vivència, amb el seu sofriment, amb les seves paraules i amb els seus silencis, amb tot allò que no coneix de dissabte.
• La gent s’alegrava i nosaltres ens alegrem.
• També a nosaltres Jesús ens va deslligar un dia, tant si ens n’hem adonat com si no. No hi ha més a dir, sempre estarem així: nosaltres i l’altre davant nostre, i ,entre els dos, la cara de Jesús, l’home alliberador, obert, als quatre vents, l’amor incondicional. Beneïda dona que se’l va trobar!
Bloc de Pere Codina Gironella 