
Paraula de Déu
Lluc 13,18-21
Jesús deia:
–A què s’assembla el Regne de Déu? A què el compararé? És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques .
I digué encara:
–A què compararé el Regne de Déu? És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El Regne de Déu no és un territori sinó la manera de fer de Déu. Així, quan Jesús proclama que el Regne de Déu és a prop, està dient que està a punt de realitzar-se la manera de fer de Déu, el regnat de Déu.
• Però vet aquí que Jesús predicava el Regne de Déu i els deixebles van predicar Jesús. En Ell havien vist la plenitud del Regne. Només cal recordar el sermó de sant Pere el dia de Pentecosta. De fet, Jesús hi apuntava indirectament en dir que la seva voluntat era fer la voluntat del Pare. Ell era la manera de fer del Pare.
• Amb aquesta intuïció podem acollir les dues paràboles d’avui sobre el Regne en clau Jesús. Jesús va ser sembrat com una llavor petita, va créixer fins arribar a ser un arbre i nosaltres, els ocells, hem fet niu a les seves branques.
• Igualment quin millor llevat escampat dins la massa per fer apujar el regnat de Déu. El contacte amb Jesús contagia Regne. Amén.