SANT NARCÍS, ALLIBEREU-NOS
per Móns.Francesc Pardo Bisbe de Girona
Sant Narcis 2020
«Per la vostra gran bondat i per amor del vostre nom m’heu alliberat. Vaig recor- dar-me de la vostra pietat i de l’amor que heu guardat des de sempre, Vós que alli- bereu els qui esperen en Vós i els salveu dels qui els volen fer mal» (Sir 51,3).
Aquest text de l’Antic Testament és un fragment de la primera lectura de la celebració de la missa de sant Nar- cís, i remarca la convicció que Déu allibera.
Qui no desitja ser lliure? Volem ser lliures, però ens adonem que la nostra llibertat està molt condicionada. Constatem que estem sotmesos a diversos mals, a limi- tacions personals, a la nostra història, a la convivència en societat. Però –sobretot nosaltres cristians– anomenem «pecat» el mal que trenca la relació amb Déu, amb els al- tres, amb nosaltres i amb l’entorn, i per això ens esclavit- za. D’aquest esclavatge potser sovint no en som consci- ents, i això és el pitjor. El cristià, precisament conscient de l’amor de Déu, pot sentir-se alliberat amb la condició de demanar i rebre el perdó. Alliberat en el seu ésser més profund, és capaç de viure i afrontar amb llibertat i responsabilitat les situacions difícils que se li presentin. L’experiència de ser alliberat ha de ser viscuda pel cris- tià, pel deixeble de Jesús.
Sant Narcís, en el pensament popular, està unit a l’alli- berament, amb el fet –llegendari o no– de les mosques alliberadores. El cartell de Fires de l’any passat ho mos- trava gràficament amb un sant Narcís actual, dirigint la mosca alliberadora.
Per això la pregunta és: «De quins mals ens cal avui ser alliberats?».
De tot allò que ens deshumanitza, ens esclavitza i posa en perill la nostra dignitat i la de tota persona.
Alliberats de les incoherències que podem viure com a cristians.
Alliberats de pensar només en els béns materials com a única finalitat de la vida, oblidant els béns de l’esperit. Alliberats de no respectar els drets humans, i de cercar la solució dels problemes per mitjà de la violència. Alliberats d’esdevenir ciutadans sense ser responsables dels nostres deures, o de governar la ciutat sense res- pondre a les veritables necessitats dels ciutadans.
Alliberats de menystenir els altres i, especialment, els qui pensen diferent.
De la temptació de l’individualisme, que sempre engran- deixeljoinotéencomptenieltunielsaltres.
Dels nostres prejudicis en relació amb els qui són dife- rents, als immigrants, als forasters, als qui pensen dife- rent.
I de les situacions que ens impedeixen esdevenir lliures de tot esclavatge.
Tanmateix, el qui se sent alliberat ha de convertir-se en alliberador de les persones i dels seus mals. Per això pri- mer cal estar molt atents a tot allò que fa mal i fereix els altres, especialment els que tenim al nostre costat. So- vint m’he de preguntar: què fa patir i necessiten els qui formem la família? Què fa patir els veïns i amics? Què fa patir i necessiten els ciutadans? Què fa patir i sofrir els més vulnerables, que no poden participar del benestar que vivim? I després ens cal actuar en la mesura de les nostres possibilitats.
La finalitat és viure en llibertat tot respectant i cercant també la llibertat dels altres. I perquè això sigui possible cal respectar la dignitat de cada persona, procurar pel seu desenvolupament, vetllar per la bona convivència, tenir interès pels afers públics, per la necessitat del di- àleg i la participació en les decisions que afecten la co- munitat.
El cristià és alliberat, i allibera.
Móns.Francesc Pardo Bisbe de Girona
Bloc de Pere Codina Gironella 