Paraula de Déu
Lluc 6,12-19
Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols: Simó, que anomenà també Pere, Andreu —el seu germà—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, anomenat Zelós, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.
Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Som a Galilea, als inicis del ministeri de Jesús just abans del sermó de la muntanya, on amb les benaurances com a senyera, dibuixarà el Regne de Déu que ha vingut a anunciar i estendre per tota la terra.
• Com sempre, abans o després d’un esdeveniment important Jesús prega. La seva actuació i les seves paraules no són un programa polític, brollen d’una experiència de relació amb el Pare, d’una confiança primigènia que li va revelant gradualment quin és el somni de Déu per a la humanitat.
• Jesús escull uns col•laboradors seus que anomena apòstols. Són molts els seguidors però, a través de l’elecció dels Dotze, simbolitza alhora la humana necessitat de sentir-se acompanyat i la recreació d’un nou Poble, d’un nou Israel.
• I així al llarg dels segles fins a nosaltres… pregària, confiança, crida, església. I tot amb un mateix i únic sentit: escampar la bona nova enmig d’una humanitat sofrent.
Bloc de Pere Codina Gironella 